El viatge a Nova York amb American Airlines depara unes quantes sorpreses sociolingüístiques. D'entrada, a facturació tothom atén en català, una circumstància difícil de veure a la seva aliada Iberia, per dir alguna cosa. El públic es compon de quatre grans grups lingüístics: catalanòfons, hispanòfons, anglòfons i força francòfons, que em semblen -per algunes samarretes de "Perpinyà la catalana"- nord-catalans. I de fet aquestes són les quatre llengües que empra, en moments diversos, la companyia, amb gran predomini de l'anglès i, en segn lloc, el castellà. Val a dir que els missatges pregravats apareixen tots en català, castellà i anglès, per aquest ordre, però que en les comunicacions no enregistrades és part de la tripulació, sud-americana, que alterna sovint a la seva llengua inicial. De fet, tinc la sensació que el pes del castellà a la companyia no es deu sols al fet que sortim de "Espanya" sinó a la posició de primera segona llengua que ha adquirit als Estats Units. No ens enganyem: a l'aeroport JFK, o si més no a la terminal on he arribat, un 20% dels rètols tenen versió en bilingüe anglès castellà. Als carrers de Nova York s' hi senten força llengües, i se n'hi llegeixen també un altre grapat. En una tarda pel centre de Manhattan hi he comptat el castellà, el xinès, el francès, l'alemany suís, i, per escrit, l'armeni, el llatí, el grec i el sicilià. Però de totes, la més audible i visible sens dubte és la primera, seguida de les llengües xineses no gaire de lluny.
Amb tot, s' és molt lluny de poder fer una vida normal nomésen castellà em semblen escasses. Si ni el funxionari d'atenció als viatgers de la UE no sabia cap altre llengua que la pròpia del país i, potser,la seva inicial. 1ue no pateixin, dons, els de l'English only...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada