Algunes fonts per a treballar en sociolingüística catalana

Institucions

•    Web de la Societat Catalana de Sociolingüística
• w         Web i blog del CUSC-UB
• w         Xarxa CRUSCAT: web i blog
• w         Web del Centre de Documentació en Política Lingüística de la SGPL
• w         Web Unitat per a l'Educació Multilingüe

Revistes

w        Treballs de Sociolingüística Catalana

w         Revista de Llengua i Dret

w         Llengua i Ús

w         Noves SL

w         LSC – Llengua, societat i comunicacióC
CURS (Coneixements, usos i representacions socials de la llengua catalana

w

Assimilació, integració, multiculturalisme i cosmopolitisme

Aquestes són les quatre grans estratègies que Tariq Modood, de la universitat de Bristol, descriu en aquest treball. Resulta interessant veure que al llarg de l'anàlisi no se li acut parlar de llengua. Tot un repte, perquè algun paper deu jugar la diversitat lingüística en l'estructuració de l'heterogeneïtat etnocultural, no? Sospito que un dels motius pels quals no en parla és que, en realitat, aquestes quatre categories són inadequades per parlar de polítiques lingüístiques. Vet aquí, doncs, un repte per a la sociolingüística: completar, modular o remodelar les categorires que els sociòlegs alingües proposen per organitzar el món.

Intervenció a TV L'Hospitalet

A la tele de l'Hospitalet hi parlat una estona de la situació de la llengua en aquesta entrevista.

I els anglesos volen quedar exempts d'aprendre llengües

Que els anglòfons solen tenir problemes per a aprendre llengües fins i tot quan són fora del seu país, és més que un tòpic, una dura realitat. L'anglès, es pensen, és suficient per a anar pel món. O hauria de ser-ho, vaja. Resulta, però, que el seu càlcul no acaba de quadrar amb els fets. Ja ho van descobrir, amb cert estupor, quan van llegir els resultats de l'estudi ELAN: les empreses britàniques perden milions d'euros perquè no estan adaptades a la realitat multilingüe del món. La mandra mental els planteja ara un altre repte: com que per a treballar a la Unió Europea cal saber parlar dues llengües a banda de la pròpia, ara resulta que costa trobar candidats britànics per al funcionariat europeu. Però esclar, posar-se a aprendre llengües resulta cansat, sobretot quan et pensens que ets el melic del món. O sigui que algunes ments preclares han trobat una via d'escapament: i si els requisits lingüístics s'apliquessin a tothom escepte als anglòfons? Això és el que proposa Justin States en un article antològic.

Esperem que cap dels nostres representants a Europa transigeixi amb aquesta pretensió absurda. Precisamentla convergència cap a l'anglès com a llengua comuna hauria d'imposar mesures correctores per a les altres llengües de la Unió. Recirdem que les indústries de la llengua ja són una font immensa d'ingressos per a Gran Bretanya, Irlanda i els Estats Units. només faltaria  que, a sobre, poséssim els seus parlants en una posició encara més privilegiada que la que representa tenir la seva llengua primera com a llengua franca a mig món.

Cançons i estereotips

Un dels elements clau a l'hora de descriure sociolingüísticament una societat és entendre'n els subgrups i els respectius imaginaris etnolingüístics. Aquest estiu, el grup d'Els Catarres ens ha ofert una cançó, Jennifer, que sintetitzava alguns dels tòpics dels catalans i sobre les xonis, variant femenina dels quillos. Avui, tal com mostra l'Ara, dues emissores han coincidit a fer una rèplica a la cançó que contribueixen a donar més tòpics sobre catalans i quillos, amb el mateix nom: "Montserrat"

Resulta interessant que les dues noves cançons reprodueixen uns estereotips dels quillos absolutament ancorades en una ideologia carpetovetònica. Deu ser un resultat de voler extremar les oposcions, però malament aniríem si tots els quillos de Catalunya fossin feixistes violents com els pinten a les cançons. En tot cas, no sé si aquest reguitzell de cançons mostra com veuen tots els catalans als quillos, però aniria e trobar una veritable rèplica a les cançons. M'ensumo que els fatxes intolerants serien euns altres. I això ens mostra una cosa: en els debats actuals, investir-se de tolerància deu ser una forma positiva d'autoconcebre's.