dissabte, 7 de març del 2009
L'Atles de les llengües amenaçades del món
La Unesco acaba de fer públic el seu Atles de les llengües amenaçades del món. Aquí en teniu un resum en castellà. Més enllà dels resultats per a cada llengua, inclou tota una sèrie de consideracions tècniques que val la pena d'analitzar amb cura, com ara les eines per a decidir que una llengua està en perill a causa de la seva (escassa) vitalitat. Per cert, entre els especialistes hi abunden els japonesos i no hi sé reconèixer cap català.
dimarts, 24 de febrer del 2009
L'activisme lingüístic als Països Catalans
Catalanistes:
Òmnium Cultural,
Obra Cultural Balear,
Acció Cultural del País Valencià,
Federació Llull,
Plataforma per la Llengua,
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana,
Cercle XXI,
Observatori de la Llengua Catalana,
Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia,
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitàries - CIEMEN
Centre UNESCO de Catalunya - UNESCOCAT i LINGUAPAX,
Racó Català,
La Bressola - Escoles laiques catalanes de la Catalunya Nord i Els Amics de la Bressola
Societat catalana de Sociolingüística,
Amics de la llengua catalana,
Associació Arrels - Ràdio Arrels,
Escola valenciana,
Associació Cultural del Matarranya,
Iniciativa Cultural de la Franja,
Institut d'Estudis del Baix Cinca,
Centre d'Estudis Ribagorçans,
Fundació Congrés de Cultura Catalana,
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana,
Webmàsters Independents en Català de Cultura i àmbit Cívic,
Softcatalà,
Joves de Mallorca per la Llengua,
Jubilats per la Llengua,
Veu pròpia,
Organització pel Multilingüisme,
Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades - GELA
Castellanistes:
Convivencia cívica catalana,
Òmnium Cultural,
Obra Cultural Balear,
Acció Cultural del País Valencià,
Federació Llull,
Plataforma per la Llengua,
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana,
Cercle XXI,
Observatori de la Llengua Catalana,
Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia,
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitàries - CIEMEN
Centre UNESCO de Catalunya - UNESCOCAT i LINGUAPAX,
Racó Català,
La Bressola - Escoles laiques catalanes de la Catalunya Nord i Els Amics de la Bressola
Societat catalana de Sociolingüística,
Amics de la llengua catalana,
Associació Arrels - Ràdio Arrels,
Escola valenciana,
Associació Cultural del Matarranya,
Iniciativa Cultural de la Franja,
Institut d'Estudis del Baix Cinca,
Centre d'Estudis Ribagorçans,
Fundació Congrés de Cultura Catalana,
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana,
Webmàsters Independents en Català de Cultura i àmbit Cívic,
Softcatalà,
Joves de Mallorca per la Llengua,
Jubilats per la Llengua,
Veu pròpia,
Organització pel Multilingüisme,
Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades - GELA
Castellanistes:
Convivencia cívica catalana,
Sobre el futur del català
Per una vegada, que no hagi d'escriure gaire. Aquí teniu algunes referències lligades amb la meva entrevista a la Vanguardia (digital) del 23 de febrer:
Entrevista:"Dir que el català agonitza és una bestiesa"
Un bon resum a El Debat: "Un professor de Sociolingüística de la UB creu que és “una bestiesa” parlar de la mort del català"
Entrevista:"Dir que el català agonitza és una bestiesa"
Un bon resum a El Debat: "Un professor de Sociolingüística de la UB creu que és “una bestiesa” parlar de la mort del català"
dissabte, 21 de febrer del 2009
Sobre les llengües maternes
Avui 21 de febrer hem tornat a celebrar el Dia de les llengües maternes instaurat per la UNESCO. Francament, per més voltes que s'hi doni, costa d'entendre per què aquesta alta institució va triar aquesta denominació, i això alemnys per dos motius.
D'una banda, el terme llengua materna (mother language, Muttersprache, langue maternelle, lengua materna, lingua madre) és científicament una aberració. Els seus inconvenients ja els vam analitzar en un article fa uns quants anys amb la Mireia Galindo i en Carles de Rosselló. Aquesta denominació pressuposa que la llengua de la mare té un paper substanciament diferent de la de la resta de la humanitat en la configuració sociolingüística de l'individu, com si el parlar de la mare deixés una mena d'empremta que marqués de manera indeleble cada ésser humà. i això, senzillament, no és així. N'hi ha prou de pensar en els moltíssims fills de mare immigrant que acaben parlant la llengua de l'entorn amb la mare per veure com, en realitat, el terme llengua materna no és més que un tòpic sexista -essencialment, però no només, masclista. Com si les mares pugessin els fills totes soles, sense pares, avis, llars d'infants, cangurs, televisió, esplais...!
D'altra banda, la denominació de la Jornada és absurda perquè en el fons no té res a veure amb el que s'hi celebra. el Dia de les llengües maternes. De fet, el que celebra la UNESCO és la diversitat lingüística, tal comostra el títol del seu document: Implementation of a language policy for the world based on multilingualism. En aquest document, que serveix d'explicaicó de la Jornada, s'hi parla essencialment del valor de la diversitat i de com propagar-lo. Per això no s'explica gaire que els unescòcrates proposessin el terme llengua materna, que té un regust immobilista , essencialista, fins i tot primordialista, per defensar una idea basada en la pluralitat i l'intercanvi dinàmics. Vaja, un disbarat.
D'una banda, el terme llengua materna (mother language, Muttersprache, langue maternelle, lengua materna, lingua madre) és científicament una aberració. Els seus inconvenients ja els vam analitzar en un article fa uns quants anys amb la Mireia Galindo i en Carles de Rosselló. Aquesta denominació pressuposa que la llengua de la mare té un paper substanciament diferent de la de la resta de la humanitat en la configuració sociolingüística de l'individu, com si el parlar de la mare deixés una mena d'empremta que marqués de manera indeleble cada ésser humà. i això, senzillament, no és així. N'hi ha prou de pensar en els moltíssims fills de mare immigrant que acaben parlant la llengua de l'entorn amb la mare per veure com, en realitat, el terme llengua materna no és més que un tòpic sexista -essencialment, però no només, masclista. Com si les mares pugessin els fills totes soles, sense pares, avis, llars d'infants, cangurs, televisió, esplais...!
D'altra banda, la denominació de la Jornada és absurda perquè en el fons no té res a veure amb el que s'hi celebra. el Dia de les llengües maternes. De fet, el que celebra la UNESCO és la diversitat lingüística, tal comostra el títol del seu document: Implementation of a language policy for the world based on multilingualism. En aquest document, que serveix d'explicaicó de la Jornada, s'hi parla essencialment del valor de la diversitat i de com propagar-lo. Per això no s'explica gaire que els unescòcrates proposessin el terme llengua materna, que té un regust immobilista , essencialista, fins i tot primordialista, per defensar una idea basada en la pluralitat i l'intercanvi dinàmics. Vaja, un disbarat.
diumenge, 1 de febrer del 2009
Una nova xarxa de recerca sobre llengües minoritzades
Els amics de la Xarxa Mercator acaben de veure recompensat la seva constància amb un ajut de la Comissió Europea per a una Xarxa Mercator sobre la Diversitat Lingüística. Els tres temes sobre els quals treballaran són:
“The use of new and traditional media and information technology to strengthen linguistic diversity and support language learning”,
“Developments in the setting of minimum standards for Regional and Minority languages in education and the essential legal provisions and requirements for their implementation”
“Developments in the curriculum of language teaching and learning, at primary school level and in secondary education”
dilluns, 8 de desembre del 2008
Un acte a l'IEC sobre dret lingüístic
Dimarts 9 de desembre de 2008, a les 18 h, se celebrarà l'acte:
LA LLENGUA EN LES REFORMES DELS ESTATUTS D'AUTONOMIA: PROGRESSOS I LÍMITS
Sala de Nicolau d'Olwer de la seu central de l'Institut d'Estudis Catalans
(Carme, 47, Barcelona)
En aquest acte, diversos experts en dret lingüístic analitzaran l'estat actual de la llengua pròpia en els Estatuts d'autonomia. Durant la jornada es reflexionarà sobre l'abast de les reformes estatutàries recents i sobre les perspectives de canvi en la resta de territoris. La jornada pretén obrir un fòrum de debat al voltant de la protecció de la llengua pròpia i les possibles vies de col•laboració en aquest àmbit.
PROGRAMA
PRESENTA F. Xavier Vila i Moreno , director de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans
MODERA Eva Pons, cap del Grup de Dret Lingüístic de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans
PONENTS
Bartomeu Colom, Professor titular de Dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears
Alba Nogueira, Professora titular de Dret administratiu de la Universitat de Santiago de
Compostel·la
Josep Ochoa, Professor titular de Dret administratiu de la Universitat d'Alacant
Iñigo Urrutia, Professor doctor de Dret administratiu de la Universitat Pública del País Basc
Jaume Vernet, Catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
LA LLENGUA EN LES REFORMES DELS ESTATUTS D'AUTONOMIA: PROGRESSOS I LÍMITS
Sala de Nicolau d'Olwer de la seu central de l'Institut d'Estudis Catalans
(Carme, 47, Barcelona)
En aquest acte, diversos experts en dret lingüístic analitzaran l'estat actual de la llengua pròpia en els Estatuts d'autonomia. Durant la jornada es reflexionarà sobre l'abast de les reformes estatutàries recents i sobre les perspectives de canvi en la resta de territoris. La jornada pretén obrir un fòrum de debat al voltant de la protecció de la llengua pròpia i les possibles vies de col•laboració en aquest àmbit.
PROGRAMA
PRESENTA F. Xavier Vila i Moreno , director de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans
MODERA Eva Pons, cap del Grup de Dret Lingüístic de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans
PONENTS
Bartomeu Colom, Professor titular de Dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears
Alba Nogueira, Professora titular de Dret administratiu de la Universitat de Santiago de
Compostel·la
Josep Ochoa, Professor titular de Dret administratiu de la Universitat d'Alacant
Iñigo Urrutia, Professor doctor de Dret administratiu de la Universitat Pública del País Basc
Jaume Vernet, Catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
dimarts, 25 de novembre del 2008
Males notícies: la xenofòbia intentarà entrar al Parlament
L'amic Llorenç ens fa arribar un vídeo del darrer congrés de Plataforma x Catalunya, el partit liderat pel vigatà Josep Anglada. Aquest exdirigent de Fuerza Nueva i el Frente Nacional ha importat els discursos antiislàmics xenòfobs del Front National francès de Jean-Marie Le Pen, el Vlaams Belang flamenc o la Unió pel Futur austríaca de Jorg Haider. Són partits que es volen dir "identitaris", i que ja han donat mostres de la seva política envers la pluralitat lingüística atacant la minoria eslovena històrica a Caríntia o l'ensenyament de les llengües al·lòctones a Flandes. En el cas català, juguen hàbilment amb l'ambigüitat català/espanyol, però no fan escarafalls davant de l'etiqueta nacionalista.
Les males notícies són que aquest partit mirarà d'entrar al Parlament de Catalunya a les pròximes eleccions. I en un context de crisi econòmica com la que ens espera, amb milers de treballadors al carrer, el missatge simplista de "els nacionals, primer" té tots els números per a atreure la simpatia de molta gent convençuda que tots els polítics són iguals, i igual de dolents. N'hi ha prou de donar un cop d'ull al video del congrés per quedar esfereït de la violència verbal del seu líder... i per entendre la seva capacitat de seducció. Anglada parla alt i fort, té les idees clares i sap expressar-se bé; de fet, el seu llenguatge és popular, poc acurat si voleu -com quan diu "al fin i al cap"- però em temo que serà efectiu. De fet, el seu ja és el segon partit de Vic, i ha aconseguit presència a unes quantes ciutats més. A les darreres eleccions, amb una participació molt baixa, van entrar a la Ciutadella els il·luminats dels Ciudadanos. Vejam si la sorpresa del pròxim Parlament serà l'entrada dels angladistes.
Les males notícies són que aquest partit mirarà d'entrar al Parlament de Catalunya a les pròximes eleccions. I en un context de crisi econòmica com la que ens espera, amb milers de treballadors al carrer, el missatge simplista de "els nacionals, primer" té tots els números per a atreure la simpatia de molta gent convençuda que tots els polítics són iguals, i igual de dolents. N'hi ha prou de donar un cop d'ull al video del congrés per quedar esfereït de la violència verbal del seu líder... i per entendre la seva capacitat de seducció. Anglada parla alt i fort, té les idees clares i sap expressar-se bé; de fet, el seu llenguatge és popular, poc acurat si voleu -com quan diu "al fin i al cap"- però em temo que serà efectiu. De fet, el seu ja és el segon partit de Vic, i ha aconseguit presència a unes quantes ciutats més. A les darreres eleccions, amb una participació molt baixa, van entrar a la Ciutadella els il·luminats dels Ciudadanos. Vejam si la sorpresa del pròxim Parlament serà l'entrada dels angladistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)