dijous, 31 de gener de 2008

Diari de campanya (escolar) 1 i 2

Passem enquestes a 6è de dos centres públics d'una localitat mitjana de l'àrea metropolitana. El primer, ubicat al centre geogràfic de la ciutat, té dues línies i està amb les aules gairebé al màxim; ens expliquen que acull nens de tots els barris, i té un percentatge d'alumnat nouvingut relativament baix - tres o quatre per aula, majoritàriament sud-americans caucàsics. El segon, una mica més perifèric, té una sola aula de 6è amb només la meitat d'alumnat possible; hi són majoritaris les minories visibles, magribins i sud-americans.

A tots dos centres hi regna la tranquil·litat, i els alumnes es mostren d'allò més educats i col·laboratius. Esclar que n'hi ha que els costa més, però en termes generals no hi ha cap mena de problema més enllà de les dificultats pròpies de respondre a un qüestionari complex. Al segon centre ens indiquen que un nen - li direm Raixid- fa poques setmanes que ha arribat del Marroc i, òbviament, no pot fer el qüestionari tot sol. Com que sap una mica de francès, decideixo entrevistar-lo personalment i emplenar el qüestionari plegats. És tota una experiència!

En Raixid és eixerit, i encara que cap dels dos no domini el francès, l'entrevista funciona d'allò més bé. El noi és una font de dades per al projecte. Sap escriure en francès i en àrab, i és espontàniament pulcre (treu una goma per esborrar una resposta que jo li he ratllat). Per a començar, no hi ha manera que respongui a la pregunta de llengua d'identificació: això de la "langue à toi, la tienne" senzillament no li entra al cap. Ho deixem. Segona constatació: no li interessa gaire la música, però en canvi sembla avesat a internet. Tercera constatació: al començament es presenta més aviat com a arabòfon inicial; però quan li demano la llengua que parlen els pares entre ells i la que parla ell amb els pares, diu que parla tachlit [així ho ortografia ell mateix], és a dir, taixelhit, una variant amaziga o berber. Alerta amb la denominació! Quan li dic si el que ell parla és tamagiht o tarifit se'm posa a riure i diu que no. Tota l'estona sembla que entengui que el taixelhit és una mena d'àrab... fins que ha de dir la llengua que enraona amb els amics. Aleshores, sense dubtar, diu que amb uns hi parla taixelhit i amb uns altres en àrab. O sigui que deu ser bilingüe taixelhit/àrab marroquí, tot i que no arribo a esbrinar quin nivell té realment d'àrab: ignora el terme dariya i no entén el comiat slama... o és la meva pronúncia? Quarta constatació: a poques setmanes d'haver arribat, en Raixid ja s'ha format una xarxa d'amics i companys: d'una banda, juga a futbol amb quatre locals -diu parlar-hi molt poc, en castellà; d'una altra, ja ha format colla amb uns quants marroquins, majoritàriament parlants de taixelhit, però també arabòfons. Amb aquests, algun de l'escola, d'altres de fora, sí que sembla enraonar-hi força. Cinquena constatació: sap que al seu voltant hi ha dues llengües locals ("català" i "castellà"), i em mostra orgullós que sap comptar fins a deu en les dues. Però sembla tenir dificultats per distingir-les en la pràctica. No crec que les seves declaracions en aquest sentit siguin fiables.

A banda de passar els qüestionaris, aprofitem per a parlar amb els mestres. En els quatre casos hi ha mostres de desànim davant la realitat amb què treballen, amb algun comentari sarcàstic davant dels qui diuen que el castellà està a punt de desaparèixer. Expliquen anècdotes per a justificar el seu malestar. Una mestra explica el cas d'un nouvingut sud-americà arribat a mig curs: després d'abocar-s'hi durant sis mesos, el nen desapareix de l'escola; feina perduda... i costos per als altres alumnes. Una altra s'exclama que ha de prendre decisions: o s'està pels que tiren més, o s'està pels que acaben d'arribar. I si t'estàs pels segons, els primers acaben fugint de l'aula... Tot un dilema. Els centres d'acollida per a nouvinguts de matrícula viva? En parlarem...