dimecres, 16 de gener de 2008

Català al quiosc: una de freda, una de calenta... i unes quantes de roents en l'horitzó


Aquest hivern ens està portant canvis, alguns de bons i uns altres de no tan bons, pel que fa a la posició del català als quioscos. Comencem pels negatius. El grup Cultura 03 va anunciar fa poc que deixava d'editar la revista Nat (veg. notícia a Vilaweb), aparentment per manca de viabilitat econòmica. Com a consumidor força regular del producte, no puc deixar de plànyer-me amb tristesa d'aquesta pèrdua. D'ençà de la seva aparició, Nat ha estat un regal inesperat, amb una tria fotogràfica esplèndida, una selecció d'informació molt acurada, i una voluntat de normalitat que feien que llegir-la fos tot un plaer. Compreu-ne l'últim exemplar i veureu de què parlo.

En substitució de Nat, la mateixa empresa treu al carrer Time out, una revista d'oci i cultura. Dijous 10 de gener va omplir l'Apolo amb més de 1.000 persones. Li desitjo tota la sort del món. Si reïx a estabilitzar-se en un món tan competitiu i poc avesat a pagar pel servei com és el de la cultura jove, serà una mèrit innegable.


Però la bomba d'aquest hivern, tal com recollia Comunicació 21, és l'anunci de Màrius Carol, director de comunicació de La Vanguardia, que aquest rotatiu estudia fer una edició en català. Potser les proves van per llarg, com diuen alguns, però la confirmació d'aquesta notícia seria un petit terratrèmol en el panorama de la premsa catalana: d'entrada, tots els diaris barcelonins s'estarien editant en català (almenys) per primera vegada a la història; de fet, segons les vendes de l'edició en català de La Vanguradia, el consum en aquesta idioma podria depassar el 50% del total a Catalunya. I caldrà veure què passarà amb la també anunciada edició en català d'El Público i amb aquest diari en general, esclar.

El que no sap ningú -encara- és com afectaria aquest pas les vendes dels altres diaris. Tot depèn de com s'enfoqui: hi ha qui creu que perjudicaria l'Avui, tot i que la posició autonomista de la Vanguardia diria que ho dificulta. No em sembla desenraonat pensar que pispés lectors de l'edició en català d'El Periódico. I és també possible que l'edició en català convencés algun segment catalanista que compra El País en tant que diari “de qualitat”. En canvi, no veig que arribi a perjudicar gaire El Punt, situat als antípodes ideològics de can Godó, ni la premsa castellana més imperial, tipus ABC, La Razón o El Mundo.


La gran virtut d'aquest canvi és que simplificaria molt les coses del parlar. Amb LV en català, podríem parlar amb tranquil·litat de mitjans catalans (tots compartirien llengua) i castellans (tots dirigits des de Castella i editats només en la llengua pròpia de Madrid). Vaja, un descans de correcció política!

4 comentaris:

Marina ha dit...

Parlant de publicacions, i una mica fora de la línia del text (com sempre) et deixo un enllaç amb el què ens hem trobat el senyor Sorolla i una servidora a la casa del llibre.

Jo he volgut ser positiva i interetaro com a símptome de normalitat... :)

http://farm3.static.flickr.com/2104/2199421165_b849225384.jpg

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

Trobo fantàstic que hi hagi llibres per a aprenents patates. També n'hi ha per a dummies en windows i en mil coses serioses més! Algú deu creure que s'hipot fer negoci, no?

Marina ha dit...

Opino el mateix. Jo sempre dic que tan debò algú publiqui algun dia una revista de premsa del cor en català... a poder ser gratuïta, de l'estil de "Gol" o algun diari d'aquests de barri...

xarxes ha dit...

Però el problema serà quin contingut donar a la premsa del cor en català. Parlarà del mateix que el Tomate (celebrant que avui l¡han tret de la programació) o seria capaç de crear un cor català?