Dades sobre llengua i ensenyament

Espanya
21/05/2013: Avantporjecte de LOMCE

24/04/2013El Consell d'Estat rebutja que s'hagi de pagar l'escola privada als pares que volen castellà

5/04/2013 L'estratègia contra la immersió fracassa: tan sols disset famílies en un curs

Illes Balears
28/03/2013: El govern de Bauzá ja rebaixarà el català en tres nivells educatius el curs que ve

19/04/2013: Bauzá aprova el decret del trilingüisme

Franja
26/03/2013: EL català, a punt de ser esborrat

Sobre les declaracions del representant de Granini en relació amb el català

Fa uns dies va saltar a la llum que el representant de Granini a l'Estat espanyol havia fet una sèrie de declaracions injurioses contra el català i contra els catalans (ho expliquen a la Plataforma i al diari Ara). Des d'Alemanya m'ha traduït i supervisat una carta de resposta, educada, però contundent, adreçada a aquesta empresa (gràcies Anna! Danke schön Madeleine!).

 

Si la voleu, aquí la teniu. Jo l'he enviada a la seu alemanya és press@eckes-granini.com. La de l'espanyola és  es-eckesbcn@eckes-granini.com .

Sehr geehrte Damen und Herren,

bis heute war ich gewöhnlicher Konsument Ihrer Produkte, kürzlich las ich jedoch mit Entsetzen  die Erklärung Ihres Verantwortlichen in Spanien. In dieser offenbart er eine beleidigende Geringschätzung gegenüber meiner Sprache und gegenüber der ersten Nationalsprache Kataloniens und gibt offen zu, dass er gegen die katalanische und spanische Gesetzgebung verstoßen wird, wenn es ihm nützlich erscheint.

Ich bin sicher, dass Ihre Firma das Geschäft nicht in die Hände eines Leiters geben würde, der die Gesetzgebung Bayerns, Rheinland-Pfalz‘ oder Berlins missachtet und darauf zu allem Überfluss noch stolz wäre. Im Gegenteil, ich denke doch, dass diese Erklärung einer ideologischen Sichtweise entspricht, die charakteristisch für einen voreingenommenen Leiter ist. Aus diesem Grund erwarte ich erstens, dass Ihr Unternehmen sich öffentlich für diese Erklärung entschuldigt und sich zweitens dafür entscheidet, die gültige linguistische Gesetzgebung Kataloniens anzuwenden. Wir alle wissen, dass Ihnen das keinerlei zusätzliche Kosten verursacht, sondern, ganz im Gegenteil, Ihr Bemühen um die Kunden bekräftigen würde. Ich möchte Sie in jedem Fall auf die aktuellen Spannungen zwischen Mittel- und Südeuropa hinweisen – das letzte, was wir in dieser Situation benötigen, ist ein erhöhtes Misstrauens gegenüber den deutschen Firmen aufgrund von politischen Meinungen eines nationalistischen, radikalen spanischen Leiters.

Ich erwarte Ihre Antwort. Inzwischen informiere ich Sie darüber, dass ich Ihre Produkte nicht mehr kaufen und meine Freunde und Bekannte über diese unangenehme Erfahrung informieren werde. Abgesehen von der Geringschätzung kann ich natürlich nicht mehr auf ein Unternehmen vertrauen, dass sich mit einem Verstoß gegen die Gesetzgebung brüstet, die seine Konsumenten schützt.

Mit freundlichen Grüßen,

F. Xavier Vila

Que vol dir, en català:

Senyor/Senyora,
>
> Fins avui he estat consumidor habitual dels seus productes però acabo de
> llegir amb estupefacció les declaracions del seu responsable a Espanya, on
> manifesta un menyspreu insultant per la meva llengua i primera llengua
> oficial de Catalunya, i en les quals declara obertament que infringirà la
> legislació catalana i espanyola sempre li sembli convenient.
>
> Estic segur que la seva empresa no posaria el seu negoci en mans d'un
> directiu que menspreés la legislació de Baviera, de Renània o de Berlín i a
> sobre s'enorgullís de fer-ho. Ben al contrari, vull pensar que aquesta
> posició només respon a  una posició ideològica particular d'un directiu
> ideologitzat. És per aquest motiu que espero que (a) la seva empresa demani
> disculpes públicament per aquestes declaracions, i (b) decideixin aplicar
> la legislació lingüística vigent a Catalunya. Tant vostès com jo sabem que
> això no els generarà ni un euro de despesa suplemetària i, ben al contrari,
> confirmaria la seva aposta per servir la seva clientela. En tot cas,
> permetin-me suggerir-los que en les actuals tensions entre el centre i el
> sud d'Europa, l'últim que necessitem tots plegats és fer créixer la
> desconfiança envers les empreses alemanyes per culpa de les posicions
> polítiques d'un directiu nacionalista espanyol radical.
>
> Espero la seva resposta. Mentrestant, els informo que deixo d'adquirir els
> seus productes i que informaré els meus amics i coneguts d'aquesta
> desagradable experiència. Més enllà del menyspreu, és obvi que no puc
> continuar confiant en una companyia que s'enorgulleix de saltar-se la
> legislació que protegeix els consumidors.
>
> Atentament,
>
> F. Xavier Vila

Un blog per a geolingüistes

En Miquel Strubell fa córrer pel fòrum de sociolingüística Internet l'adreça del blog Geocurrents dedicat a analitzar les relations entre llengües, pobles i cultures des d'una perspectiva geogràfica. Inclou tot de reflexions interessants i permet passar una estona entretinguda, si més no.

De llengua a llenguar: els beneficis de la lingüística comparada

Hi ha un corrent en sociolingüístca, que a casa nostra crec que va importar en primer lloc el company Albert Bastardas, que suggereix que per enfocar adequadament el que són les llengües caldria abandonar el substantiu i passar-se al verb, és a dir, deixar de parlar de llengua i començar a parlar de llenguar (de language a to language, en l'anglès original). La idea té la gràcia de desreïficar les llengües i fer-nos veure que, en primer lloc, són  actuacions humanes, una manera de dessacralitzar-les que de tant en tant ja va bé.

Anys enrere havia sentit uns polonesos dient que ells feien una cosa similar, i usaven una mena d'adverbi o cas instrumental i que per a dir "parlar polonès" deien "parlar a la polonesa". I se'm acudir demanar-ho a en Miquel Cabal, traductor de rus i coneixedor de diverses llengües eslaves. I vet aquí que en Miquel m'obsequia amb una anàlisi del tema que no me'n puc estar de compartir amb tots vosaltres:

"En rus es diu o bé govorit na rússkom (“parlar en rus”) o bé govorit po-russki (“parlar a la russa”). Aquesta darrera forma és la d’ús comú en polonès mówić po polsku (“parlar a la polonesa”). Totes dues llengües, però, conserven fraseologia amb cas instrumental: govorit rússkim iazikom (“parlar amb rus, per mitjà del rus”, és a dir, “parlar clar i rus”) i mówić poprawną polszczyzną (“parlar amb correcte polonès”). L’ucraïnès empra aquest cas instrumental de manera general: rozmovliati ukraínskoiu móvoiu (literalment, “parlar amb o per mitjà de la llengua ucraïnesa”); si bé probablement per influència russa accepta igualment la forma rozmovliati po-ukraïnski (“parlar a la ucraïnesa”). En bielorús la forma és razmàuliat pa-belarusku (“parlar a la bielorussa”) o bé razmàuliat na belarúskai move (“parlar en llengua bielorussa”). En txec es diu mluvit česky (que, en sentit literal, equival a “parlar txecament”). L’eslovac fa servir la forma hovoríti po slovensky (un altre cop, “parlar a l’eslovaca”). El sòrab fa servir diverses formes, però totes de caràcter adverbial o prepositiu (rěčić serbsce, na serbske, po serbsku, és a dir, “parlar sòrabment, en sòrab, a la manera sòrab”). L’eslovè pot funcionar com el rus i el polonès (govoriti po slovensko), però també admet l’ús de la forma transitiva del verb (govoriti slovenščino, slovensko). En aquest sentit, com en molts d’altres, l’eslovè també sembla una llengua de transició entre el grup occidental i el meridional de les llengües eslaves, perquè el búlgar, el serbocroat i el macedoni funcionen exclusivament amb la forma transitiva (govória bəlgarski, govoriti srpski/hrvatski i zboruva makedonski, respectivament)."

No guanyem per a sorpreses... el lapao, una llengua sino-tibetana

Fa poques setmanes us vam explicar que per fi sabíem que el basc era, de fet, una llengua africana, i que els bascos eren negres. Avui sabem que a les "comarques orientals de l'Aragó" no sols no s'hi parla català, sinó que s'hi parla una llengua sino-tibetana, el naxi, en la seva varietat dialectal... lapao! Ho expliquen en aquest article de Nació digital.

Jo no sé per què m'ho ensumava. Hi havia moltes coses que no lligaven... Per això he fet una recerca arriscadíssima i he aconseguit proves irrefutables que a la Franja s'hi parla lapaoo del bo. Aquí teniu unes quantes imatges de la "Franja real", que en diria l'Alícia Sanchez Camacho, que contrasten vivament amb les que fins ara ens havien mostrat les televisions catalanistes:

Foto 1: Trobada de l'Associació de balladores de jota de la tercera edat de la Ribagorça

Foto 2: Entranyable foto del batlle d'un poble de la Llitera amb l'autèntic vestit tradicional, acompanyat de la seva néta

Foto 3: Reacció de joia entre els activistes lingüístics del Matarranya en veure que la seva identitat lapaa (femení de lapao) era finalment reconeguda per les autoritats aragoneses, sobreposant-se així a segles de propaganda catalanista

 Foto 4. Frangencs del Baix Cinca amb autèntic catxirulo aragonès, somrients després que la veritat sobre la seva llengua hagi aflorat

 Foto 5. Definitiu: Mulan Lleida, parlant nadiu de lapao, confessant ahir en roda de premsa l'engany a què ens ha tingut sotmesos fins ara

La nova llei de llengües de l'Aragó: Un lapo en toa la cara

Quan era petit, els nanos més quinquis de vegades t'amenaçaven dient coses com "te vi echar un lapo 'n toa la cara". El lapo era un gargall, una escopinyada. Això mateix és el que està a punt de fer el govern aragonès amb els frangencs i els aragonesoparlants: humiliar les seves llengües fins al punt de convertir-les en innominables. No sols no són oficials, no sols no reben cap mena de suport des de les institucions, no sols no són ensenyades amb un mínim de dignitat. No, amb això no n'hi ha prou. Aquestes llengües no tenen ni tan sols dret a nom i, per tant, d'ara endavant s'hauran d'anomenar amb circumloquis i signles. Són com Voldemort als llibres de Harry Potter, l'innominable. Tant se val que les dues estiguin en gravíssim perill de desaparició, del que es tracta és d'empènyer-les una mica més cap a la liquidació. Aquest és el tractament que els atorga l'Espanya castellana tot i no haver-li generat mai problemes socials: el menyspreu, la negació, la reducció a l'absurd de la sigla vergonyant.

Si us ve de gust, podeu seguir aquesta entrevista sobre el tema amb el sociòleg Natxo Sorolla. O potser no podreu, perquè parla LAPAO i no hi ha subtítols... En tot cas, encara sort que n'hi ha que s'ho prenen amb ironia, com els autors del nou mapa lingüístic d'Aragó que m'han fet arribar.

Sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears

Divendres passat, el govern balear va aprovar el decret d'arraconament del català a les escoles balears (veg. la notícia de Vilaweb). Mentrestant, des de la Universtat de la Illes Balears feien públic un dossier que val la pena  de tenir a mà perquè explica de manera sintètica i clara moltes de les coses que s'han de saber sobre la política lingüística educativa en un país que vol tenir cura del seu patrimoni lingüístic de debò i no només de boqueta.