Tres hores d'observació participant

Més enllà dels aspectes desagradables -sobretot la perspectiva d'un matí perdut a la Campana- el fet que et pispin la cartera té els seus aspectes positius per a un observador de la vida social. Pots constatar, per exemple, que quan dius en veu alta que te l'han robada s'aixeca cert clam d'indignació -"com està Barcelona!"- solidària de la resta de taules que et fa sentir si més no acompanyat. I si presentes denúncia, pots gaudir igualment d'una llaaaaarga estona d'observació participant en una comissaria dels Mossos. Tres hores, en el meu cas.

Per a un sociolingüista, una comissaria dóna molt de si. D'entrada, pots veure constatar que la major part de la informació de cara al públic està escrita en dues o tres llengües (anglès inclòs). O que, encara que el català funcioni com a llengua interna, oral i escrita, els mossos sí apliquen la norma de disponibilitat de manera rutinària -català si els parles català, castellà si els parles castellà. També pots veure que el castellà encara funciona de llengua franca entre els estrangers i la policia catalana. I és curiós veure tant les inferències que fan els mossos: si parles català i tens aspecte local, automàticament t'apunten com a "espanyol" a la seva base de dades. O les etiquetes que usen: la primera pregunta que et fan és si l'autor del furt (la paraula és la usada a comissaria) "semblava espanyol o no". Bingo per la classificació etnonacional de base fenotípica! I això que el pobre Ronaldinho va nacionalitzar-se espanyol... Si no t'operes la cara a la Michael Jackson, noi, res a pelar.

Finalment, una proposta d'estudi en lingüística aplicada: el corrector automàtic dels mossos és pobre, i no pot corregit moltes de le sfaltes que encara cometen en les denúncies. Seria interessaaqnt analitzar els errors més comuns no detectats i pafegir-los al programa. Segur que ajudaria a rduir estones de cua!