diumenge, 13 de gener de 2008

Canvis en perspectiva al model de conjunció en català

El sistema escolar de Catalunya ha desenvoluat un model lingüístic, el model de conjunció, que té com a eix central la no-separació per raons de llengua i l'assoliment de bilingüisme oral i escrit en català i castellà de tota la població. Entre els aspectes positius del model cal destacar que, efectivament, aconsegueix que una majoria de la població tingui coneixements més que raonables de les dues llengües oficials majoritàries a Catalunya. Entre els seus aspectes negatius hi ha que restringeix la capacitat de tria dels pares, i això desagrada alguns sectors socials i polítics. N'hi ha prou de veure el que en diu la gent de la FAES a la presentació del darrer llibre ¿Libertad o coacción? Políticas lingüísticas y nacionamlismos en Españan.

Per a valorar adequadament el model lingüístic escolar de Catalunya cal comparar-lo amb altres de propers: a la Franja, per exemple, el model escolar no deixa triar llengua en absolut -tot és en castellà-, i l'alumnat en surt molt poc format en català. Al País Valencià, on sí que es pot triar -almenys en teoria- el resultat també és clar: només aprèn les dues llengües l'alumnat que va a programes en valencià. En altres paraules, els fets mostren que la disjuntiva es planteja no tant entre tria de llengua vehicular, sinó entre monolingüisme o bilingüisme. En aquest sentit, la conjunció es mostra més positiva que negativa, encara que no tot sigui perfecte, esclar, com recordava Salvador Cardús divendres passat a La cohesió té un preu .

Ara bé, una cosa és que el principi de conjunció sigui fonamental, i una altra que hagi de ser un dogma intocable. La creació de les aules d'acollida va significar una primera modificació del model de conjunció en el sentit de permetre certa flexibilitat: l'alumnat nouvingut podia passar cert temps separat dels companys per facilitar-li els aprenentatges específics que ha de fer. Dissabte, el Punt anunciava que l'alumnat nouvingut que arribi a mig curs anirà a parar a centres especials, per tal de facilitar-li la integració i, sobretot, no entrebancar la tasca dels centres normals. S'acabarà, doncs, la matrícula viva que martiritza les escoles i instituts. Es tracta d'una molt bona notícia. Caldrà, però, anar amb compte que el remei no pateixi els mateixos problemes de guetització que s'han produït als EUA i al Canadà. Però d'això ja en parlarem quan toqui.