dimecres, 30 de gener de 2008

Fer que s'expliquin

Sembla que el PP ha decidit d'apostar fort per introduir els temes de política lingüística a l'escola. S'entén. Deu haver calculat que amb els resultats de Vidal-Quadras potser tornaria a ser el tercer partit a Catalunya, i li cal millorar aquí per aspirar a obtenir la majoria. Encara que després no pugui pactar amb ningú... en principi.
En tot cas, trobo que les respostes a les propostes del PP són massa repetitives, i acabaran esmussades. Potser que anéssim preparant alternatives una mica més imaginatives. En aquest sentit, no entenc per què no s'aprofiten les incoherències del PP per posar-los en dificultats. Per exemple, és una evidència que el PP impedeix la llibertat de tria de llengua a l'escola a bona part dels territoris on governa o ha governat: a bona part de Navarra, per exemple, el PP va suprimir la llibertat de tria dels pares que volien educació en èuscar per als seus fills. Al País Valencià són freqüents les queixes perquè tampoc no la respecta pel que fa a les línies en valencià, que l'administració sovint dota amb personal monolingüe castellà. I què no dir de la Franja? A la Franja, el PP s'ha esmerçat a mantenir-hi el règim lingüístic del franquisme - i el PSOE l'hi ha ajudat amb més o menys resignació.
D'altra banda, hi ha un altre punt en el discurs de l'actual PP que resulta si més no curiós: els seus representants s'omplen la boca dient que una part de l'alumant no arriba a saber parlar català, i fins i tot apel·len a nocions com catanyol. Als qui ens vam educar en sistemes educatius tradicionals se'ns acut que, quan una matèria costa, cal dedicar-hi més esforç. Però ja es veu que tants excomunistes infiltrats han acabat afectant-lo i ara, en comptes d'escandalitzar-se per aquest obvi fracàs escolar, el PP proposa d'arraconar l'aprenentatge del català entre els no catalanoparlants. A aquest pas acabaran suprimint els exàmens i regalant matrícules. I aquests són els que volien fer una llei de qualitat en l'educació?!
En poques paraules, per més que se n'omplin la boca, als populars, la llibertat se'ls en fum. Com a bons nacionalistes essencialistes, només els importa si afavoreix la lengua nacional. Les altres, les nacionalistas, millor amagadetes... mentre no es puguin eliminar definitivament.

4 comentaris:

xarxes ha dit...

En temes de política lingüística la campanya no es mostra interessant, perquè són les dinàmiques de sempre. O via Vidal Quadras o via Piqué, la cosa seguix com sempre. Però veure competir els Ciudadanos i el PP per la mateixa bossa de vots, i la possible entrada d'un setè partit maragallista, pot aportar alguns valors molt interessants. Quan me jubila espero tindre temps per a treballar en matrius d'enquestes electorals i salivar una mica :-D

Marina ha dit...

dit ras i curt, no crec que els electors del PP els votin o no en funció de la coherència dels seus arguments. Personalment, em provoca molt d'estrès intentar enfocar aquestes qüestions com si es tractés d'aportar arguments vàlids. No té cap sentit esforçar-se a raonar amb personal d'aquest tipus, és gastar energies. Ja saben que no tenen raó.

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

No estic d'acord amb tu, Marina. N'hi ha prou de veure que el PP va guanyar las seva primera majoria absoluta fent bondat i proclamant-se liberal, i la va perdre després de mostrar una cara molt més intolerant. Entre els votants del PP n'hi ha de moltes menes, i moltíssims són sensibles a l'argumentació i el raonament. De fet, un dels encerts de l'expansionisme castellà tradicional ha estat renovar-se ideològicament molt més que els seus oponents: primer va apoderar-se de l'espanyolitat (espanyol = castellà), de manera que arriben a creure's que les seves reclamacions de base etnonacionalista són "no-nacionalistes". Més recentment, el seu gran encert ha estat l'opa a la llibertat ("España es libertad"), de manera que molts d'ells creuen de debò que s'enfronten a enemics totalitaris. Es tracta de creences arrelades però fàcilment discutibles. Ara bé, les has de voler discutir.

Marina ha dit...

jo no hi entenc gaire, però a mi els votants del PP em semblen la cosa més tossuda del món. Crec que perden més quan l'electorat d'esquerres es mobilitza i ells es queden sense ningú amb qui pactar per haver-se barallat amb tots els altres partits que perquè els seus votants de cop descobreixin que estaven votant uns manipuladors. I 3/4 del mateix amb els de Ciudadanos...