dimarts, 28 de juny del 2011

Prohibit comptar en català

La controvertida proposta de Decret pel qual es regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana i que liquida el sistema de línies conté tot d'elements si més no curiosos. Destaquem-ne només alguns:

  1. D'entrada, vulnera l'Estatut, tal com amablement es recorda al preàmbul: "La Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, determina en l’article sèptim que «l’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.». La negreta és meva.
  2. Liquida la immersió en valencià, únic mètode que ha demostrat aconseguir fer que els xiquets castellanoparlants aprenguin valencià.
  3. Conflictivitza els centres escolars: caldrà votar en quina llengua es fan els primers ensenyaments a cada centre -se suposa que cada any, esclar- però es deixa a lliure albir de la Conselleria de decidir finalment aquesta llengua -imposant la seva tria, suposo, al Claustre...
  4. Consagra l'atenció personalitzada de manera sistemàtica per als alumnes que no tinguin la seva llengua familiar reconeguda com a llengua de primers ensenyaments. No hi ha res a dir, llevat del fet que per al PP de Catalunya aquest sistema era abobinable...
  5. Es boicoteja a ell mateix: l'objectiu del programa és que l'alumnat esdevingui plurilingüe. Tanmateix, els alumnes tenen dret a respondre en la llengua que els vingui de gust: "Art 3.7. 7. Amb independència de l’idioma en què es curse cada una de les àrees, matèries o mòduls no lingüístics en les distintes ensenyances, l’alumnat tindrà dret a realitzar les proves d’avaluació de caràcter parcial o final en castellà o en valencià, decisió que adoptarà exclusivament el mateix alumne o alumna o els seus representants legals, en el cas de ser menors d’edat." Com es garanteix l'aprenentatge del català o de l'anglès en un context en què l'alumnat no té per què usar aquesta llengua de manera activa?
  6. És intervencionista fins al ridícul: obliga a usar el castellà en matemàtiques i el valencià per al medi per exemple. Serà divertit de veure què passa en les escoles on els professors amb capacitació lingüística siguin els de matemàtiques i no pas els de medi...
El decret, en termes generals, és una enganyifa. N'hi ha prou de veure com garanteix el nivell de llengua dels mestres:
"19.12.Qualsevol certificat reconegut per la conselleria competent en matèria d’Educació que acredite el domini de les competències corresponents al nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües en l’idioma corresponent capacitarà el professorat per a impartir un àmbit o àrea, respectivament, en l’Educació Infantil i l’Educació Primària; al seu torn, qualsevol certificat reconegut per la conselleria competent en matèria d’Educació que acredite el domini de les competències corresponents al nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües en l’idioma corresponent capacitarà el professorat per a impartir una matèria o mòdul en l’Educació Secundària i en el Batxillerat."

Aquest nivell s'adquireix, per exemple, fent 4h hores per setmana durant 5 anys en una Escola Oficial d'Idiomes, i no és més que un nivell intermedi, molt lluny de la capacitació necessària per a fer classes. En anglès, per exemple, és el First (veg. equivalències aquí)! De debò volen que parlants de First siguin els models lingüístics dels valencians?

dimecres, 8 de juny del 2011

Simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques»

Les seccions de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans us conviden al simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques», que se celebrarà a l’Institut el proper 21 de juny al matí.
Aquesta activitat s’emmarca en la celebració del centenari de la històrica Secció de Ciències i pretén reflexionar, compartir experiències (nacionals i internacionals) i extreure conclusions sobre la convivència de la llengua pròpia i l’anglès, com a “lingua franca”, en l’àmbit científic (vegeu el programa adjunt).
Simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques»
Dia: dimarts 21 de juny
Hora: de 9.30 a 14
Lloc: Institut d’Estudis Catalans (C. Carme, 47, 08001 Barcelona)

divendres, 3 de juny del 2011

Nou llibre sobre política lingüística als Països Catalans en anglès


·         Introducció, E. Boix i M. Strubell
·         La Catalanofonia: una comunitat a la recerca de la normalitat lingüística, M. À. Pradilla-Cardona
·         Els sistemes legals de la llengua català, J. Vernet i E. Pons
·         Les polítiques que regeixen l’ús de les llengües en les relacions entre les autoritats i el públic, I. Marí
·         La llengua en les polítiques educatives, F. X. Vila i Moreno
·         Polítiques de promoció de l’ús del català en la comunicació oral i per millorar les actituds envers la llengua, E. Boix,  J. Melià, B. Montoya
·         Polítiques lingüístiques en els mitjans de comunicació públics i la promoció del català en els mitjans de comunicació privats, en les arts i en les tecnologies de la informació, J. Gifreu
·         Política lingüística al món dels negocis i dels consumidors:  de la ineficàcia a la inexistència, J. Meliá
·         Un panorama de la recerca catalana sobre política lingüística i planificació, E. Heiderpriem-Olazábal


Qui es preocupa pel futur de la seva llengua? Com es pot aturar el deteriorament de la diversitat lingüística arreu del món, o fins i tot com es pot invertir? Poden les comunitats de demografia mitjana lluitar contra les forces d’homogeneïtzació: la subordinació política, la immigració o la globalització? Els territoris de parla catalana demostren que la planificació lingüística democràtica és factible i pot augmentar l’autoestima del grup. Les principals comunitats que parlen català a Espanya (Catalunya, València i Balears) tenen parlaments regionals que han promulgat lleis molt similars; però, utilitzant un enfocament comparatiu, el llibre també posa de relleu notables diferències entre les polítiques regionals. Es concentra en el sistema de regionalització definit amb la Constitució de 1978 a Espanya, dècades després de repressió política. Proporciona la informació històrica i sociolingüística sobre les complexes relacions que els lingüistes i els científics polítics han d’entendre: entre la planificació lingüística i la política, per una banda, i els estereotips, les actituds i la voluntat política, de l’altra. Acadèmics líders han treballat conjuntament per a proporcionar una avaluació crítica d’aquestes polítiques i el seu èxit, omplint un buit en la literatura sobre el tema en anglès.
————
Who cares about the future of their language? How can the decay of linguistic diversity around the world be stopped, or even reversed? Can medium-sized language communities counter homogenizing forces: political subordination, immigration, globalization? The Catalan-speaking territories show that democratic language planning is feasible and can raise group self-esteem. The main Catalan-speaking communities in Spain (Catalonia, Valencia and the Balearic Islands) have regional parliaments that have enacted broadly similar legislation; nevertheless, using a comparative approach, the book also highlights striking differences between regional policies. It concentrates on the regionalised system defined in Spain’s 1978 Constitution following decades of political repression. It provides the historical and sociolinguistic information that linguists and political scientists need to understand complex relationships: between language planning and policy, on one hand, and stereotypes, attitudes and political will, on the other. Leading academics have worked together to provide a critical appraisal of these policies and their success, thus filling a gap in the English-language literature on the subject.
Acknowledgements
Introduction; E.Boix & M.Strubell
La Catalanofonia:
A Community in Search of Linguistic Normality; M.A.Pradilla-Cardona
The Legal Systems of the Catalan Language; J.Vernet & E.Pons
Policies Governing the Use of Languages in Relations Between the Authorities and the Public; I.Marí
Language in Education Policies; F.X.Vila i Moreno
Policies Promoting the Use of Catalan in Oral Communications and to Improve Attitudes Towards the Language; E.Boix, J.Melià & B.Montoya
Language Policies in the Public Media and the Promotion of Catalan in the Private Media, Arts and Information Technologies; J.Gifreu
Language Policy in the World of Business and Consumer Affairs: From Non-Existence to Ineffectiveness; J.Melià
An Overview of Catalan Research into Language Policy and Planning; E.Heiderpriem-Olazábal
Index
MIQUEL STRUBELL worked for 19 years in the Catalan government’s language promotion department, before moving to the Universitat Oberta de Catalunya, Spain. He is executive secretary of the Linguamón-UOC Chair in Multilingualism. He has coordinated seven projects funded by the EU.
EMILI BOIX-FUSTER is full professor of Sociolinguistics, Department of Catalan Philology, Universitat de Barcelona, Spain. He regularly teaches Sociolinguistics, Language Planning and Applied Linguistics. He is editor of the academic journal Treballs de Sociolingüística Catalana and a steering committee member of U. Barcelona’s University Centre of Sociolinguistics and Communication (CUSC).
Font i adquisició: Palgrave Macmillan