El debat de les adaptacions raonables està posant el Quebec davant d'un mirall, una mica com Catalunya durant l'Estatut. Encara que fa força mesos que els quebequesos s'hi miren, segurament és massa aviat per a dir si s'estan agradant o no. Ara bé, a diferència del que vam fer nosaltres, i amb perdó del bus de l'Estatut, per aquest mirall hi està passant gent de tota mena: adults i joves, homes i dones, creients de diverses religions, agnòstics i ateus, acadèmics i persones d'escassa formació... Sens dubte, en els discursos s'hi poden detectar moltíssimes repeticions, tòpics i llocs comuns. Ningú no sap tampoc la representativitat dels qui acudeixen a les sessions públiques. De biaixos, doncs, n'hi pot haver. Però el que és segur és que el que s'hi diu forma significativa dels debats ideològics del Quebec contemporani.
En el seu inici, la Comissió Bouchard Taylor havia de centrar-se en els reajustaments que calia acceptar o no per tal de facilitar la integració dels nouvinguts al país (vegeu el comunicat de premsa de la creació de la Comissió). De fet, fa molt pocs dies, Jean Charest, el primer ministre liberal del Quebec, recordava en una carta oberta que els treballs havien plantejat alguns valors innegociables ja d'entrada, bàsicament la supremacia del francès, la igualtat entre homes i dones, i la separació entre Estat i religió. I La llengua, si més no en principi, hi havia de tenir un paper poc present. En principi, esclar. A mi, a començament d'octubre, algú amb coneixement directe de la qüestió em va arribar a dir que la qüestió de la llengua estava quasi tancada, i era irrellevant. Santa Llúcia! Perquè -deu ser inevitable- el debat ha anat prenent vida pròpia, dins i fora de la Comissió, i ha acabat delimitant les seves pròpies qüestions centrals, entre els quals la llengua ha assumit un paper gens negligible. De fet, fins on pot avaluar-ho un observador interessat però no compulsiu, les discussions s'estan organitzant en funció de tres grans eixos:
La posició de la religió en la societat quebequesa
La definició de la identitat quebequesa contemporània,
La posició de la llengua francesa en el Quebec del futur.
Tots tres tenen aspectes de molt interès per als catalans. Miraré d'anar-ne parlant en comentaris independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada