dijous, 8 de novembre de 2007

Què passa amb les paraules noves?

Què fan els parlants, amb les paraules i els termes nous que les institucions normatives els proposen en lloc de formes jutjades defectuoses? Se'ls apropien? Els rebutgen? Els arriben a conèixer? De què serveixen, al cap i a la fi, tants esforços per preparar diccionaris i vocabularis? Se'ls mira algú? En fa cas?

Aquestes i altres qüestions planaven ahir (7 de novembre 2007) per l'Institut d'Estudis Catalans, mentre es presentava el llibre Estudis d'implantació terminològica. Una aproximació en l'àmbit dels esports, durant els II Espais Terminològics del TERMCAT, Centre de Terminologia. Publicat per aquesta institució en col·laboració amb EUMO, aquest volum aplega diversos treballs d'investigació sobre un tema poc tractat fins ara: la implantació en l'ús. Es tracta d'un tipus d'estudi amb molt pocs antecedent aquí i arreu del món. A més, la majoria dels antecedents s'acontenten analitzant què passa amb els textos escrits, com si la paraula impresa reflectís els comportaments orals. I no és ben bé així.

En aquest volum s'ha intentat aconseguir una visió més completa de la realitat. Per aquest motiu, s'han estudiat els usos orals i els escrits, a més de les opinions dels parlants i, fins i tot, el coneixement que tenen de les formes oficials i dels diccionaris i vocabularis que els difonen. Lògicament, un esforç com aquest no podia abastar tota la població ni tota la llengua. Així, el volum recull tres estudis sobre el lèxic conflictiu de tres esports l'esgrima, l'escalada esportiva i l'hoquei sobre herba, populars però certament minoritaris a Catalunya.

Els resultats dels estudis tenen com a mínim dos nivells de lectura: en primer lloc, pel que fa a la implantació, cal acceptar que la majoria de les solucions proposades per les instàncies normatives no han arrelat entre els usuaris. Això sí, les formes oficials s'usen més en situacions formals i en la llengua escrita que no pas en les relacions informals i en la llengua parlada. Però en termes generals el resultat dista molt del que haurien esperat els responsables lingüístics. Ara bé, l'estudi també posa de relleu una altra realitat, més interessant potser per als qui treballen amb la llengua. D'entrada, la majoria d'entrevistats no estan en contra dels esforços per a corregir i millorar la llengua. El que sí es detecta una manca de difusió generalitzada de les formes proposades. Sovint, els usuaris no saben ni tan sols que hi ha un vocabulari del seu esport que els pot resoldre els dubtes lingüístics! Lògicament, allò que no es difon no es pot pas utilitzar. O sigui que queda clar: si es vol implantar, cal difondre; i més encara, si es vol implantar, cal implicar els futurs usuaris dels termes en la correcció i la construcció d'alternatives. Perquè al capdavall, en una societat oberta i democràtica, els usuaris de l'idioma en són, també, els principals propietaris.

El llibre:

Vila i Moreno, F. Xavier (dir.), Marina Nogué Pich, i Ignasi Vila i Moreno. 2007. Estudis d'implantació terminològica. Una aproximació en l'àmbit dels esports. Vic; Barcelona: EUMO Editorial; TERMCAT Centre de Terminologia.