divendres, 14 de març de 2008

Visita al Meertens Instituut

El Meertens Instituut d’Amsterdam és un institut de recerca dependent de la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, KNAW, és a dir, la Reial Acadèmia Neerlandesa de Ciències, que sembla una barreja de l’Institut d’Estudis Catalans i el CSIC. La KNAW, creada durant l’ocupació napoleònica a imatge de l’Académie, té diverses institucions de recerca en múltiples camps. D’institucions lligades amb la sociolingüística en té dues: la Fryske Akademy i el Meertens Instituut.

He passat dos dies visitant gent al Meertens i coneixent una mica com funciona, i la veritat és que fa molt bona impressió. Els meus interlocutors principals han estat en Marc van Oostendorp, director de la secció de variació lingüística, i en Frans Hinskens, fonòleg i sociolingüista, que a banda de ser dos professionals d’alt nivell són persones senzillament encantadores.

L’institut va ser creat el 1926 i forma part de la KNAW des de 1952. Sembla que inicialment va ser concebut com una institució que aplegaria les dades de variació lingüística i elaboraria mapes perquè els lingüistes del moment poguessin estalviar-se la feina de recollida de dades i dedicar-se a l’estudi, però des del començament va incorporar una branca etnològica dedicada a preservar i estudiar la cultura popular. Tot i que aviat va esdevenir un veritable centre de recerca, avui manté la doble orientació, quasi en paral·lel. Això sí, els continguts de les dues àrees han canviat, i molt. Per la banda de l’etnologia, els especialistes del Meertens avui semblen orientar-se cap a temes d’identitat i multietnicitat. Per la banda de la variació lingüística, l’estructura és la següent: 1 investigador sobre onomàstica, 3 fonòlegs i 3 sintactistes. Tant dels fonòlegs com dels sintactistes n’hi ha un que és sociolingüista, un altre que es dedica a la variació geogràfica i un darrer que se centra en l’evolució diacrònica. A banda d’aquests investigadors de plantilla, el grup de variació lingüística acull una quinzena d’investigadors temporals, essencialment doctorands o post-doctorats.

L’Institut Meertens està situat vora la parada d’Overamstel, en una mena de zona industrial no garie lluny del centre d’Amsterdam. Val a dir que té uns locals que per a mi són immensos, amb servei de restaurant i menjador propis, despatxos individuals, sales diverses... A la foto potser no s’acaba d’apreciar, però calculo que el local fa 100 metres de llarg per 100 d’ample, i té com a mínim dos pisos. Ja podeu fer números de metres quadrats i de pressupost.

L’entrada a l’Institu es fa força per cooptació, però també per competència pública. L’institut té un pressupost fix que es fa càrrec com a mínim d’infraestructura i personal, aquest pressupost s’incrementa amb la inflació, i pot captar recursos externs. Això sí, cada 5 anys, l’Institut és avaluat pel que fa als resultats. Els investigadors també són avaluats amb periodicitat, i em parlen d’almenys dos acomiadaments recents per manca de productivitat... Abans, els investigadors del Meertens estaven força aïllats de la vida acadèmica. Avui, l’Institut potencia que els seus recercadors de plantilla siguin també professors a temps parcial en alguna de les universitats properes. Això els permet no sols estar integrats en la vida universitària, sinó tenir contacte directe amb els estudiants i els futurs investigadors. Cada investigador té els seus propis projectes de recerca, que tira endavant amb col·legues i/o col·laboradors en formació, sovint com a tesis doctorals. Val a dir que l’Institut publica llibres, organitza tallers, seminaris i conferències. De fet, és un dels organitzadors del Sociolinguistic Symposium que se celebrarà per l’abril.

Parlem amb els col·legues de temes de recerca, i la veritat és que no s’acaben mai: que si les varietats etnolectals de neerlandès de la quarta generació d’immigrants turcs i magribins, que si el treball de camp sobre les pautes entonatives en unes varietats d’aimara, que si variació en malalts d’afàsia, que si anàlisi comparativa de 85 varietats del neerlandès, que si la fortíssima supervivència del limburguès com a llengua quotidiana, que si la política lingüística del a Taalunie... Si hi ha una cosa que m’agrada de la nosta feina és que ens ho passem bé parlant-ne!