dimecres, 26 de març de 2008

Després de la nevada

Sembla mentida com enmig de les nevades sobreviuen flors
precioses. No em direu que aquesta espècies de lliri no ho és.
Doncs ahir estava colgat per la neu, i avui tan fresc. I com aquesta, dotzenes.

Tilburg és una mica així. Un paisatge urbà suburbial amb una universitat petitona, i un centre de recerca en multilingüisme francament interessant. De moment hi he saludat/conegut en Guus Extra, en Sjaak Kroon, l'Ad Backus, en Ton Vallen... A banda de la Karin i la Carin, les dues secretàries.

Diria que el món neerlandòfon és dels pocs que conec en què el terme sociolingüística s'usa gairebé com a casa nostra, en un sentit ampli que no exclou ni els lingüistes ni els antropòlegs ni els sociòlegs... Molts provenen de la dialectologia social, com Labov o Trudgill, perquè els problemes estàndard / dialecte aquí sí que són de debò. Aquí, un parlant de limburguès i un de flamenc occidental no s'enténen si amb diccionari. Que n'aprenguin, els blaveros! Mireu si les diferències són importants, que el govern ha reconegut el limburguès i les llengües baix saxones -amb A, malpensats- com a llengües regionals o minoritàries.

L'ambient en aquests cercles està una mica una mica enfonsat. Els conflictes i les polèmiques sobre l'islam estan ensorrant la seva feina de reconeixement de les aportacions que els immigrants han fet a la cultura neerlandesa. Diuen que creix la por entre els uns i els altres, que es tanquen els límits intergrupals, que s'accentua la desconfiança. En, qualsevol Mehmet, està
deixant de ser en Mehmet, i cada vegada torna a ser només un turc. Per cert, en Guus Extra va publicar un llibre que es diu De taalen van de Nederland: les llengües dels Països Baixos. Dilluns els he d'explicar com estan les coses de llengua, polítiques i identitats a Catalunya. Aviam si els fa gràcia la noció de llengua pròpia...