diumenge, 23 de març de 2008

Holanda, Dinamarca, Afganistan


Al regne dels Països Baixos hi plana un cert neguit. Resulta que un dels membres de la Cambra de Representants (Twede Kamer), el senyor Geert Wilders, líder del Partit per la Llibertat que ell mateix va fundar l'any 2006, ha anunciat per a ben aviat una pel·lícula per parlar clar sobre l'islam. A l'Afganistan ja han cremat ninots amb el seu nom i banderes neerlandeses, a Internet s'hi han penjat crides a l'assassinat d'aquesta «escòria», i els mitjans de comunicació dediquen pàgines i hores d'emissió al tema. El tema és present en la ment de molta gent: sense anar gaire lluny, jo n'he sentit a parlar, sense treure el tema, en converses de sobretaula, al taxi i en algun despatx.

Wilders és un polític agosarat i contundent. Limburguès i d'educació catòlica, la seva carrera va començar en el liberal Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, on va arribar a tenir càrrecs prou alts, i que el van fer viatjar, entre altres llocs, a Teheran. L'any 2004, Wilders va fundar el Partit per la Llibertat (Partij voor de Vrijheid), entre altres coses perquè no acceptava la posició del seu partit anterior favorable a l'accés de Turquia a la Unió Europea. Per a Wilders i els seus seguidors, «El problema és l'islam, no pas els musulmans» perquè aquesta religió seria «una ideologia que aspira a dominar el món i amenaça Occident»; a més, en considerar-se dictada per Déu, resultaria intrínsec a l'islam que els seus principis no podrien posar-se en qüestió. Per tant, Geert Wilders defensa que cal prohibir l'Alcorà a Holanda perquè el seu text atempta contra les lleis fonamentals del país, especialment en el cas de la igualtat entre sexes i la llibertat d'opinió, i cal restringir la immigració musulmana.

Com era esperable, la posició de Wilders rep tota mena de judicis, des del suport més entusiasta fins al blasme més o menys obert. Entre els qui li han donat suport hi ha la premsa danesa i diversos opinadors i polítics d'aquell país, per raons comprensibles. També se senten veus crítiques. Alguns afirmen que el seu discurs és elaborat però xenòfob, perquè hi ha altres llibres sagrats que serien igualment condemnables, i esmenten diversos

passatges de l'Antic Testament, com el Levític. D'altres condemnen que Wilders posi en perill la vida dels holandesos i cerqui de polaritzar la societat amb una estratègica que creuen partidista. Mentrestant, Wilders i els seus continuen oberts al debat i publicant a la premsa; avui, en un article comparant les dues societats en un diari local, diversos especialistes danesos suggerien que aquesta capacitat de dialogar seria més intel·ligent que la simple sàtira emprada en el seu país, ja que el debat havia de forçar l'aparició d'un camp islàmic conciliador i raonable; això, si més no, és el que deixava entendre també ahir el Volkskrant, que recordava que Dinamarca i Holanda no eren el mateix, ja que als Països Baixos el grau de participació dels musulmans en la societat ja era molt més elevat que el que hi havia a Dinamarca.

En tot cas, el cert és que ara com ara les autoritats tenen una patata calenta damunt de la taula: si prohibissin la pel·lícula, on quedaria la llibertat d'opinió consagrada per la Constitució? Però què passarà si hi ha algun esdeveniment violent? Com reaccionarà una societat on les clivelles etnoracials i religioses són òbvies?

Els neerlandesos van canviar el seu enfocament sobre el multiculturalisme a partir de diversos esdeveniments que van començar amb l'assassinat, l'any 2002, de Pim Fortuyn, un líder carismàtic que es presentava com la veu contra l'establishment polític i que defensava una política molt més restrictiva envers l'islam. Fortuyn va morir a mans d'un defensor dels drets dels animals que va al·legar, entre altres coses, que volia aturar el discurs antiislàmic de la seva víctima. L'any 2004 també fou assassinat Theo van Gogh, director de cinema, per les seves opinions contràries a l'islam. En una societat de fonaments liberal calvinistes, basada en el reconeixement de la llibertat de culte i la coexistència de comunitats religioses, i on els darrers crims polítics segurament daten del segle XVII, aquests esdeveniments van constituir un sotrac considerable. Holanda havia cregut en una societat multicultural, si més no, les seves elits intel·lectuals i polítiques: cal tenir en compte que des de 1988 als Països Baixos hi ha fins i tot escoles primàries islàmiques al costat de les catòliques i protestants. Ah, i alerta per a navegants: no són necessàriament escoles ghetto amb resultats ínfims. Però per a una societat que creia que el debat obert permetia la cohesió des de la diferència, aquestes morts d'altres esdeveniments que la van seguir van ser massa. Des d'aleshores, per exemple, s'ha reduït ostensiblement el suport a la diversitat religiosa i cultural –per exemple, l'ensenyament de llengües d'origen– i la paraula integració sembla remetre molt a assimilació, i els musulmans parlen, en veu més o menys baixa, de racisme i hostilitat.