dilluns, 31 de març de 2008

Algunes lliçons del Babylon - per a en Natxo, l'Eva i la Vanessa- entre d'altres

L'estada al Babylon - Centre per a l'estudi de la societat multicultural, de la Universitat de Tilburg, s'acaba. Dimecres toca anar cap a Amsterdam per a l'SS18. És hora, per tant, d'anar traient lliçons.

Primera: cal anar amb compte amb la pàgina web. La seva no fa justícia al centre. No sabria dir per què, però la pàgina el fa aparèixer força més fràgil del que és. O potser és el nom, que me'l fa veure com si fos de fireta? i no ho és, en absolut. En el seu haver hi té feines encomiables, com l'estudi De andere talen van Nederland i Babylon aan de Noord-zee, on van retratar la realitat dels al·loglots del país -més del 50% a les escoles de les grans conurbacions! També el projecte de les ciutats multilingües, que ha analitzat la demolingüística de La Haia, Brussel·les, Madrid i altres grans ciutats - per cert, voldrien fer-(s')ho amb Barcelona... En poques paraules, és un centre d'envergadura. N'hi ha prou de visitar les pàgines web de bibliografia dels seus membres -molta hi és de lliure accés- per a veure que, de feina, se n'hi fa.

Segona: cal inserir-se en una estructura de publicació professionalitzada. A Babylon han sabut professionalitzar la realització i la difusió de l'obra. Publiquen totes les tesis i bona part dels estudis amb una editorial petita però eficient, Aksant. Alguns dels llibres que publiquen:
Tercera: amb poques forces es pot anar molt enllà. El centre està abocat a la internacionalització en diversos sentits:
  1. Part del professorat és d'origen estranger
  2. Bona part de la feina la fan directament en anglès
  3. No sols treballen amb la divesitat en el neerlandès (Ton Vallen) o en les seves pròpies minories (com Ad Backus o Guus Extra); també estudien altres societats, com Eritrea, Tímor Est, Rússia Central...
  4. Els màsters els fan en anglès (com la majoria de les universitats del país, tot s'ha de dir)
Quart: un ritme i un estil de treball europeu. A Babylon, els investigadors i el PAS comparteixen espais, es veuen i, per tant, poden intercanviar opinions. Quan hi són, i hi són sovint, comencen a les 9h, dinen tot treballant, i a les 5h ja són fora. Un exemple? Després d'una hora i mitja de seminari, em vénen i em diuen: "Ara dina tranquil·lament (un entrepà i un plàtan) i quedem d'aquí 15 minuts per fer la reunió." Això sí, la seva puntualitat no és germànica.

De tot se n'aprèn. I el Babylon té força a ensenyar.

1 comentari:

Atka Kevlarsjäl ha dit...

He mirat la pàgina que em vas dir del Mercator. No sé si és la mateixa de què parles quan et refereixes a que estudien minories om les del Timor o la Rússia Central.

Penso que una diferència clau és si aquestes minories estan integrades en estats desenvolupats o no, o quin mode de vida segueixen, si el seu tradicional o ja s'han integrat en el del país on s'han vist inclosos. En aquests casos, i per la poca experiència que tinc, en dóna la sensació que enfocar-ho tan sols des d'una perspectiva de manteniment de llengües és injust, ja que hi ha en joc tota una cultura, una manera de pensar, i un mode de vida que també s'està perdent, i que ells valoren tant o més que la seva pròpia llengua.

Potser nosaltres com a cultura que té la identitat molt basada en la llengua tenim tendències diferents. I crec que si ens limitéssim a "recopilar dades abans que es morin els parlants" ens estaríem oblidant de moltes coses importants.

Aprofito per fer-te alguna pregunta: com ho enfoquen, ells, això d'aquestes llengües? Tenen estudis de revernacularització en llengües de menys de, posem-li, 20.000 parlants? Els investigadors que s'hi dediquen ho fan en exclusiva o també investiguen sobre el neerlandès o el frisó?

Apa, si aquesta nit t'avorreixes pots anar pensant les respostes :)Salutacions a tots els cuscaires desperdigats per Amsterdam!