dijous, 13 de març de 2008

Països Baixos - Consells per al viatger català (pensant en la Núria i en Natxo)

Amsterdam és una ciutat relativament petita en termes de població (uns 740 mil habitants), però molt més estesa en el territori. Per tant, les distàncies poden semblar més curtes sobre el mapa, encara que la desproporció no sigui tan gran com a les ciutats americanes. Passejar per Amsterdam és una empresa delicada: ningú no respecta els semàfors -el meu taxi es va posar a conduir en contradirecció "perquè no ve ningú". A més, per a algú que està acostumat a l'Eixample barceloní, les bicis són armes letals: grosses, pesades i rovellades, els seus conductors les fan anar a tota velocitat pertot arreu i, és clar, el vianant no les sent a venir. Si hi afegiu el tramvia, els metros de superfície, els canals i els milers de vianants, veureu que calen 80 ulls per sobreviure a Amsterdam.*


Les estacions estan dissenyades especialment per aconseguir que l'estranger s'hi desorienti. Per exemple, poden tenir tenir una andana 3a en un extrem de l'estació i una altra andana 3b a l'altra punta. Això va contra la lògica catalana, ja ho sé prou, però deu haver-hi alguna lògica holandes que ho explica perfectament. Si no us ho creieu, aquí en teniu la mostra, provinent de Groningen.
La xarxa ferroviària neerlandesa és molt completa, i pots anar a tot arreu amb tren. Això sí, cal superar tres esculls importants: el primer, comprar el bitllet. Els holandesos han trobat la gràcia a això de les maquinetes, i ara la majoria de bitllets els venen a les màquines. Problema: cada màquina té la seva pròpia personalitat, i accepten el que els dóna la gana. A Schiphol, per exemple, accepten la targeta Visa i la Master Card. A Ljouwert i Groningen no accepten targetes "temporalment", però sí diners. A Amsterdam Centraal, aquest matí, no accptaven targetes i les ranures per a monees estaven embussades. No cal dir que acabes comprant bitllets a la manera tradicional, això sí, més cars que a la màquina.
Segon problema: les interconnexions. No sé per quin set sous, quan et venen el bitllet, si no els ho demanes expressament, no es recorden de dir-te que a mig camí has de canviar de tren. No crec que sigui mala llet: senzillament, no hi pensen... però la coses té pebrots, perquè si et descuides, en comptes d'anar a Amsterdam et plantes a Rotterdam, o a Brussel·les. Per tant, consell: que us imprimeixin l'itinerari. Ah, i no us refieu del tot de les andanes que us diguin. Les canvien, de vegades posen un cartell a mà en neerlandès, i avall que fa baixada. I encara una altra cosa: penseu que un transbordament entre l'andana 5 i la 7 pot implicar pujar unes escales empinadíssimes, córrer 100 metres i aixar unes escales similarment desmesurades, tot amb la vostra maleta preferida, en 5 minutets de no-re. O sigui que estigueu al cas, que la cosa va de veres, i qui bada pot perdre l'enllaç.
Tercer problema: els combois partits. Diria que tots els trens que he agafat, en algun moment se separaven per anar en direccions diferents. Per tant, molt atenció: si vas a Groningen no t'asseguis als vagons que van a Leeuwarden, i a l'inrevés.
Els trens neerlandesos són vells, tirant a rònecs, i lents. Els bitllets no són desmesuradament cars, però sí que ho són més que a Catalunya (bé, ara amb el TGV ja no n'estic del tot segur). Però anar amb tren és un plaer a tot arreu, o sigui que ja sabeu, a gaudir-ne.

------------------------------
* Suposo que es nota que avui se m'ha abraonat a sobre un energumen de 2 metres dalt d'un ferro vell amb rodes mentre jo m'estava tan tranquil a la vorera esperant per travessar. El molt ******** no ha pogut controlar la velocitat, i jo he hagut de saltar per esquivar-lo.

3 comentaris:

Núria Alturo ha dit...

Bons consells. Gràcies. Ara: penseu que a Barcelona la cosa no va gaire diferent. Els usuaris habituals de RENFE estem acostumats a veure gent que volia anar a Vilanova i acaba atrapada en un tren que no para fins a Sant Vicenç de Calders; o cartells que anuncien un tren a l'Aeroport quan el tren que arriba és el de Tarragona-Casp; o estacions impossibles per a cadires de nens i discapacitats físics, amb llargues escales i sense ascensor. Per als experts són menudències; per als visitants... és com la visita del català a Àmsterdam.

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

Esclar, com que jo estic acostumat als ferrocates... Veus els avantatges d'anar amb la RENFE?

BlackStones ha dit...

M'has fet passar les ganes d'agafar el tren als Països Baixos. No arribaria mai on volgués anar, jo, amb el sentit de l'orientació que tinc!