dimarts, 30 de setembre de 2008

Una mani

Diumenge 28 de setembre, liderats per Ciudadanos i el PP, es van manifestar a Barcelona 4-5.000 persones en contra de les polítiques lingüístiques de normalització del català i el basc i en favor de la supremacia del castellà arreu de l'Estat espanyol. Més enllà de l'habitual retòrica enfarfegosa i victimista, les cròniques de La Razón o l'ABC deixen ben clar el tarannà profundament nacionalista de l'acte: sense anar més lluny, entre els eslògans més corejats hi havia "yo soy español", una exhibició d'identitat sorprenent en uns presumptes no-nacionalistes que no identifiquen llengua i col·lectivitat. Però el més interessant de tot és la quantitat de manifestants. Tenint en compte el suport polític i mediàtic rebut, els 4-5.000 assistents -inclosos els vinguts del País Basc i les Illes, com a mínim- són una xifra més aviat modesteta; vaja, n'hi ha prou de recordar que la participació a les manifestacions per la independència de l'11 de setembre passat més que triplicaven aquesta xifra i com els mitjans s'ompliren la boca de cansament, desafecció, etc. D'on es dedueix, diria jo, que la suposada marginació del castellà no acaba d'arrossegar gaire gent. L'entrada de Ciudadanos al Parlament no sembla haver provocat aquella espiral d'oposició a la política de recuperació de la llengua amb què somiaven els seus impulsors. Més tranquils tots plegats...