dijous, 4 de setembre de 2008

Apunts per a una valoració de l'AILA 2008 (1): aspectes negatius

S'ha acabat el 15è congrés de l'AILA i amb ell les vacances. Aquí teniu alguns elements per a la valoració del congrés. Començaré per la part negativa, i ja parlarem dels aspectes positius més endavant.

Segurament el més negatiu del congrés ha estat alguns dels aspectes de l'organització i la tria de les ponències centrals. Pel que fa a l'organització general, diguem que era millorable: en termes d'infraestructura, es basava en dos campus molt allunyats i a sobre distants de zones de restaurants, cosa que sovint feia complicat de dinar. Els edificis estaven ben senyalitzats, però les comunicacions s'escampaven per molts llocs diferents i calia anar fent excursions llarguíssimes. Finalment, alguns vam topar amb nombrosos problemes estrictament atribuïbles a la baixa qualitat dels ordinadors i problemes de programari.

Pel que fa a les ponències plenàries, en general van ser fluixes. La millor, la de Jim Cummins, tot i que com sempre molt americanocèntrica. La primera, sobre Sud-Àfrica, no vam ser a temps d sentir-la. La de Franceschini, Multilingualism: Research Opportunities, va ser un recordatori de les moltes àrees sobre les quals es pot treballar amb la idea de constituir un camp de recerca -el multilingüisme- tan autònom com discutible. També hi va haver tres ponències especialment decebedores: la de Shi-Xu, Reconstructing Eastern Paradigms of Discourse Studies; la de Konrad Ehlich, Modalitäten der Mehrsprachigkeit; i la de Claire Kramsch, Third places in Applied Linguistics. Pel que fa a la primera: va ser un simple pamflet en què es blasmava la recerca occidental i s'idealitzaven els valors de la recerca suposadament oriental, tot plegat amanit amb bromes dolentes i referències contínues als Jocs Olímpics (sí sí, tots els xinesos que vaig sentir hi van fer referència!). En tot cas, se'm fa difícil descriure les bestieses que es van arribar a dir: d'acord amb el ponent, els punts febles de la recerca occidental eren la seva dèria per les oposicions binàries, la seva insistència a presentar les societats orientals com a totalitàries, i la seva preocupació per la competència i el conflicte. Per tal d'evitar-les, l'autor suggeria (1) fixar-se en la recerca oriental (en la qual incloïa l'asiàtica, l'africana i la llatinoamericana...) -morin les oposicions binàries!; (2) deixar de pensar en el totalitarisme (així potser s'esvaeix...); i (3) apostar per l'harmonia intrínseca del món oriental (com al Tibet, a Myanmar, a Ruanda, a Sud-Àfrica o a Bolívia, per parlar de societats que neden en la tranquil·litat d'esperit, suposo). Al final de la ponència, el regust era paradoxal: en comptes d'una ponència sobre anàlisi del discurs tenies la sensació que t'havien col·locat una exaltació de l'intervencionisme de Xina a Àfrica i Llatinoamèrica sota l'etiqueta de l'antiimperialisme. I no podies deixar de pensar en el genocidi de Darfur i el suport del règim xinès a les autoritats del Sudan. Sort que parlàvem de lingüística!

Les altres dues ponències no van ser gaire millors. La d'Ehlich va ser un reguitzell de tòpics tan intranscendents que la vaig poder seguir en alemany... sense saber-ne. La de Kramsch, en canvi, va anar en una altra línia: verbositat intranscendent. Va venir a dir que quan hi ha oposicions entre dos elements, tot sovint pot aparèixer un "tercer espai" que pot voler dir gairebé qualsevol cosa.

Total, que si per les ponències fos, l'AILA 2008 hauria estat un veritable fracàs.

4 comentaris:

Atka Kevlarsjäl ha dit...

Diria que fa molt de temps que no llegia una anàlisi tan sincera. Llàstima que no hagi sigut productiu el congrés... a mi quan em poso a pensar en els diners que costa tot això m'entren calfreds.

Natxo ha dit...

Uffff.. veig que començaré a fer un filtre molt intens de congressos als quals es pot pensar en anar...

Aspectes ha dit...

Ei, merci pels comentaris. Ep, cal tenir en compte que l'AILA està molt dominada per gent que fa anàlisi del discurs i que en aqeust camp està molt de moda una manera de "fer" recerca i d'argumentar que té poc a veure amb el que fem nosaltres. Jo conec bastant el que ha fet C. Kramsch i tot i que és veritat que peca de verbositat i feminisme (jo vaig veure-la una vegada que destrossava un col.lega perquè havia filmat un vídeo d'uns parlants de quetxua on no hi sortia cap dona), però els seus articles solen ser molt interessants. Per exemple, s'ha encarregat d'explicar molt bé per què als EUA la lingüística aplicada ha(via) fracassat als departaments de llengües estrangeres i també té un llibre molt interessant sobre Language and cuture que jo recomano! Simplement, és una altra manera de veure les coses i de fer recerca (paradigmes, enfocaments, etc.).

Xavi ha dit...

Em sembla que no coincideixo amb Aspectes. A mi hi ha moltes coses de l'anàlisi del discurs (crítica o no) que em poden arribar a interessar; per mi, el problema de la Kramsch no era de paradigma interpretatiu sinó de barra patumística. Senzillament, va anar a Essen sense haver-se preparat res interessant.