Apunts per a una valoració de l'AILA 2008 (2): aspectes positius - i d'altres

A l'AILA 2008 d'Essen també hi va haver coses positives, però a parer meu es van trobar més en les comunicacions i els simposis que en les ponències. Aquí, esclar, la visió depèn de què va veure cadascú. Jo vaig seguir diverses coses, entre les quals destacaria els treballs sobre política lingüística universitària i el simposi sobre política lingüística a les institucions europees organitzat per Ulrich Ammon. Aquest segon va permetre veure un conjunt de primeres espases -Theo van Els, Abraham de Swaan, Ulrich Ammon...- dissentint sobre el que calia fer en relació amb el multilingüisme a Europa. I val a dir que em va encantar sentir com de Swaan deia que el neerlandès s'acostava cap a l'estatus de llengua minoritzada -la meva conclusió després d'un mes als Països Baixos!

Pel que fa al primer, hi va haver diverses comunicacions que presentaven com es gestiona la presència de l'anglès i els estudiants estrangers a Noruega, Suècia, Dinamarca o Finlàndia. La gràcia de la qüestió és que el simposi era organitzat per gent que volia eixamplar la presència de l'anglès, o sigui que podies sentir amb la màxima comoditat els seus arguments i els problemes amb què topaven. Alguns potser us sonen:

• Els estudiants estrangers quasi no aprenen llengües locals; de fet, bona part dels que van a Escàndinàvia diuen explícitament que hi van per aprendre... anglès.
• Els estudiants locals no tenen gaire més nivell d'anlès que els Erasmus i similars. Vist des d'aquí la cosa té la seva gràcia, però aquest punt era molt important per als promotors de l'anglès, perquè els permetia dir "Ei, estrangers, veniu, que no estareu en inferioritat davant dels escandinaus!".
  
• Els estudiants estrangers interactuen bàsicament amb altres estrangers i amb conacionals, però molt poc amb nacionals (menys del 20% dels seus contactes!). Com que a més a més rarament coincideixen amb anglòfons nadius, encara que millorin en fluïdesa i lèxic, l'anglès que aprenen és una varietat de segona llengua: l'Euroenglish, és a dir l'anglès continental europeu. Un conjunt de varietats inestable, totes elles molt marcades per les primeres llengües, que nomoés coneixen un cert procés d'anivellament - per exemple, els francesos deixen de dir Ze ouse ('the house') o I sinke ('I think') i passen a dir coses com De ouse i I tinke, però no van gaire més enllà. Es fossilitzen, vaja. Com tots els altres.
  

Jo vaig trobar especialment interessant el model universitari finlandès. Sintetitzant, direm que a Finlàndia costa molt d'engegar un postgrau en anglès, i que normalment el fan al costat d'un altre en finès. Això sí, l'educació a Finlàndia és gratuïta fins i tot pels estrangers: costa molt entrar-hi -és molt competitu- però un cop dins tot és de franc. Aquest model sobta perquè és senzillament antiintuïtiu: a la majoria del nostre entorn (però no a l'Estat espanyol), els postgraus en anglès són màquines de fer calés a costa d'estudiants estrangers, sobretot de fora de la Unió Europea - xinesos i fills de xeics àrabs, per a entendre'ns. Així doncs, quin interès poden tenir els finlandesos a pagar l'educació als guiris? Molt senzill: l'alumnat estranger està obligat a aprendre finès (o suec, a les universitats suecòfones), i els postgraus estan molt vinculats a les empreses locals. Des d'un bon començament, els alumnes treballen per a Nokia o altres empreses de tecnologia punta. En altres paraules: els màsters en anglès de Finlàndia no són una via per a subvencionar universitats deficitàries com a Holanda, sinó una manera d'atreure personal altament qualificat que cobreixi les necessitats d'immigració amb talent del país. Això sí que és tenir les idees clares!

Finalment, l'AILA 2008 confirma que el camp de la lingüística aplicada es correspon cada vegada més amb la interpretació angloamericana del terme, és a dir, amb el camp de l'aprenentatge, l'ensenyament i l'adquisició de les llengües. N'hi havia prou de donar un cop d'ull al programa per veure-ho: les ponències i comunicacions sobre aquests temes estaven agrupades en línies força precises ("mother tongue education, standard language education, language evaluations, assessment and testing...); aquests rètols contrastaven amb àrees molt més àmplies com sociolinguistics o psycholinguistics. Caldrà tenir-ho en compte si ens plantegem d'anar al pròxim congrés que es farà a Pekin/Beijing.