divendres, 15 de febrer del 2008

La Bressola: un plançó de somni en un país torturat

Una de les millors iniciatives de cara al redreçament del català a la Catalunya Nord és la Bressola. Sense fer soroll innecessari, sense grans consignes partidistes, la tenacitat dels seus impulsors ha aconseguit bastir uns illots on el català no es manté: es recupera, des de quasi zero. L'exemple de l'escola de Prada de Conflent és en aquest sentit pràcticament increïble: amb una situació de partida de 98 infants monolingües francòfons i 2 de catalanòfons, l'escola ha aconseguit fer del català la llengua del pati. Sense imposicions, sense sancions, només amb l'ús intel·ligent dels recursos i una voluntat infatigable. Si la història de les normalitzacions està empedrada de cadàvers d'iniciatives no reeixides, la història de les bressoles constitueix una font d'orgull i d'inspiració.

Dilluns passat van mostrar com es viu la Bressola per TVC (Entre línies). Si no el vau veure en directe, aquí el teniu: http://www.youtube.com/watch?v=BPSThZJvrsk. Si voleu saber-ne més coses, teniu la pàgina de l'associació. I si voleu donar-hi suport, podeu fer-ho des de l'Associació Amics de la Bressola. Ah, i si sou dels rars que encara consumiu pasta de paper, podeu donar un cop d'ull al seu llibre: La Bressola. 2007. La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del nord. Barcelona: Edicions de 1984.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

De res. Vull dir gràcies! :-D

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

Dec haver trencat la netiqueta, però això s'arregla ràpid: l'adreça del youtube me l'ha passada el nostre ínclit home de la xarxa, lo Naig. Mil perdons per no haer-ho dit.

Atka Kevlarsjäl ha dit...

Després que l'Optimot em digués que ínclit era:

ínclit
-a
adj.
Il·lustre, gloriós.

passo al comentari. És un comentari molt curt. Simplement m'ha passat pel cap que és molt agradable de llegir un cas de revernacularització reeixida que no sigui allò típic d'Israel :P Sona bé, sona molt bé! A veure si els sami també tenen aquesta sort :)

Anònim ha dit...

Però el sami no és una llengua viva? No se suposa que es parlar a casa i al carrer? No és una situació millor?

Atka Kevlarsjäl ha dit...

A la zona on jo vaig estar, les escoles sami no aconsegueixen que el sami es parli al pati. Pel què fa al carrer sí que té un ús més extens que el català a la Catalunya del Nord (que no és gaire difícil, no ens enganyem...) però sembla que en el tema de l'escola en llengua sami, almenys a Suècia, les coses no surten gaire bé (ni en una escola de 26 alumnes). En tot cas, em referia només al tema d'aconseguir que la llengua esdevingui "normal" entre els alumnes de l'escola; en d'altres casos, estan millor! :)