El model d'educació lingüística català perjudica els castellanoparlants? Una reanàlisi de les dades disponibles

¿Ahogados en una confusión?

4 Abr, 2019 - Avel·lí Flors Mas y Xavier Vila -(publicat a Politikon)

---

Introducción: el estudio y sus primeras conclusiones
La reciente publicación, por parte de la Fundación Europea Sociedad y Educación, del estudio Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña, elaborado por los profesores de Economía de la Universitat de Barcelona Jorge Calero y Álvaro Choi (véase el resumen del mismo en Politikon), ha causado cierto revuelo mediático y político. En este trabajo, basado en los datos de la oleada 2015 del estudio PISA de la OCDE, los autores intentan dilucidar si los alumnos de lengua familiar castellana educados en Cataluña ven perjudicado su rendimiento académico como consecuencia del diseño del modelo lingüístico escolar vigente. Se trata de una pregunta no sólo legítima sino de obligada indagación en la evaluación de políticas públicas en cualquier sociedad democrática y, por lo tanto, su análisis no puede dejar de ser bienvenido.
Después de un análisis pormenorizado de los datos, el resultado final del estudio de los profesores Calero y Choi es que:

“los alumnos cuya lengua materna es el castellano alcanzan un rendimiento inferior al de sus compañeros catalanoparlantes en las competencias de lectura y ciencias, una vez que se ha controlado por el efecto de una serie de características personales, socioculturales y económicas que participan en la función de producción. Estas pérdidas de rendimiento, de 10,85 puntos en ciencias y de 10,30 puntos en lectura, equivalen aproximadamente a un trimestre de escolarización. No se aprecia una pérdida significativa en el caso de la competencia de matemáticas (…)” (Calero y Choi, 2019b)

De donde los autores coligen:

“En función de nuestros resultados parece recomendable un replanteamiento de la aplicación de la política de inmersión lingüística en catalán.” (…)” (Calero y Choi, 2019b)

La interpretación pública de los resultados obtenidos por parte de los autores y, más aún, de buena parte de los medios que se han hecho eco del estudio, ha coincidido en la idea de que, para los castellanohablantes residentes en Cataluña, el uso de su lengua segunda en lugar de la lengua familiar como vehículo de enseñanza comportaría resultados educativos negativos. Así las cosas, no es extraño que el “replanteamiento” de las políticas lingüísticas educativas solicitado por los autores haya sido entendido como una invitación a incrementar el uso del castellano como lengua docente.
Sin embargo, más allá del ruido mediático y partidista con el que se ha arropado su lanzamiento, la lectura detenida del trabajo plantea algunos interrogantes de envergadura que llegan a poner en entredicho la interpretación apuntada. Aquí nos limitaremos a analizar dos de ellos, empezando por la necesidad de entender adecuadamente el porqué de la heterogeneidad en el impacto de la escolarización en la población castellanohablante.

Continua llegint

Com promoure l'ús del català des del sistema educatiu?

Ja està disponible un volum que teníem moltes ganes de veure al carrer: La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats, editat per F. Xavier Vila i Emili Boix-Fuster i publicat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Aquest volum recull les ponències presentades al 24è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 24), celebrat a les darreries del 2016. Potser algun lector recordarà que aquest col·loqui es va dedicar precisament a posar en comú experiències, a compartir reflexions i a aportar tècniques i recursos entorn d'una tasca fonamental per a una llengua minoritzada: com aconseguir que els infants, adolescents i joves fessin més ús del català, en aquest cas, des de les institucions educatives. En aquest volum hi trobareu els textos que s'hi van presentar, revisats a la llum de les discussions i les reflexions del debat d'aquell dia.

Els continguts del llibre poden ser d'interès tant per a ensenyaments com per a professionals de la dinamització lingüística i per als activistes de les organitzacions cíviques, per no parlar dels molts llenguaferits del país. Aquí no en farem pas una una ressenya detallada, però sí que assenyalarem els temes centrals que s'hi tracten per si us poden interessar. Al llibre hi trobareu, d'entrada, tot un capítol dedicat a explicar de quins són els mecanismes psicològics que hauríem de tenir en compte a l'hora d'incidir sobre els comportaments lingüístics, explicats per Ferran Suay, de la Universitat de València. Tot seguit iniciem un viatge que ens durà per bona part del domini de la mà de diversos especialistes que ens parlen d'experiències concretes de potenciació del català. Comencem a Catalunya, on Pere Mayans ens fa un recorregut històric per explicar com s'ha promocionat l'ús de la llengua als centres educatius d'ençà de la recuperació de la Generalitat. Continuem pel País Valencià amb Carles Segura-Llopes, de la Universitat d'Alacant, que ens explica algunes de les estratègies que utilitzen a l'extrem sud del país per aconseguir incorporar a l'ús del valencià els futurs docents. Immediatament després saltem cap a les Illes i, de la mà de Nicolau Dols, reflexionem sobre la importància de tenir presents els infants al·loglots en la promoció del català. I de les Illes tornem cap al continent per conèixer una de les experiències de recuperació del català més reeixides de tot el domini, el de la Bressola de la Catalunya del Nord. Acabem el viatge tornant cap a Catalunya, amb dos capítols centrats en la relació dels docents i les llengües: d'una banda, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i Xavier Vila expliquen quines són les opinions i els discursos dels professors de secundària pel que fa a a la promoció del català als centres escolars de Catalunya, i quines tècniques han desenvolupat per enfrontar-se a una realitat sociolingüística que brilla molt menys del que de vegades s'ha fet creure. Tanca el volum el treball de Montserrat Fons i Juli Palou sobre com analitzar la vinculació emocional dels futurs mestres amb el seu repertori lingüístic, ara ja clarament plurilingüe.

Ara com ara, el volum no es pot llegir per internet sinó només en format de paper tradicional. Si us interessa, podeu trobar-lo a la vostra llibreria habitual o, si ho preferiu, encomanar-lo directament en aquesta pàgina web. I si voleu comentar-nos-en algun aspecte, ja ho sabeu, estem a la vostra disposició.

L'anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès

Acaba d'aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l'educació plurilingüe en contextos universitaris:

         Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).

La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d'Ottawa, capdavantera en l'aplicació de la immersió en francès en l'ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s'interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.

 

El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92). 

A l'article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d'ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d'immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l'experiència catalana a la gestió lingüística de l'ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta

Avui, la revista  Politikon m'ha publicat un article que acaba així:

        "Según esta lectura, en términos históricos, si el modelo de conjunción en Cataluña ha sido socialmente poco conflictivo se debe a la suma de dos factores: por un lado, al hecho de que en Cataluña el dominio de las dos lenguas oficiales es valorado; por otro, al hecho de que el modelo de conjunción ha demostrado ser el mejor sistema para garantizar el aprendizaje de ambas lenguas oficiales. En ese sentido, no hay más que recordar que, de todas la comunidades con más de una lengua oficial, Cataluña es la que más lejos llega en la bilingüización de sus nuevas generaciones. Entendemos que los resultados expuestos por Garvia y Santana muestran que el consenso histórico en torno a un modelo que bilingüizaba ha dejado paso a un deseo bastante extenso de trilingüización, un desiderátum que constituye un verdadero reto para el modelo de conjunción. Sin embargo, contrariamente a lo que concluyen los autores, entendemos que la labor de los gobernantes y los educadores no es aplicar a ciegas unos porcentajes dados a ojo por ciudadanos sin conocimientos de didáctica de lenguas, sino conseguir satisfacer los desiderátums ciudadanos de conocimientos lingüísticos. Para conseguirlo, los gobernantes deberán lograr que el modelo de conjunción sepa dar respuesta adecuada a esa petición, es decir, garantice el máximo aprendizaje no solo de catalán y castellano, como ya viene haciendo, sino también de inglés, y lo haga manteniendo la lengua propia como centro de gravedad del modelo. De lo contrario, si el conflicto es entre un modelo que bilingüiza y propuestas que teóricamente trilingüizan, es posible que las contradicciones detectadas se enconen y la propia sociedad acabe abriéndose a otros modelos."

Si t'interessa l'article sencer, pots consultar-lo a:

Vila, F. Xavier (2018) “Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta.” Politikon (blog), 7 de març.

Sentència del Tribunal Suprem sobre la llengua vehicular a l'ensenyament infantil a Catalunya

En aquesta entrevista, la Dra. Eva Pons analitza al canal 3/24 la sentència del Tribunal Suprem del Regne d'Espanya sobre el decret que regula els usos lingüístics a l'ensenyament infantil. Així ho veien, per la seva nbanda, la Vanguardia i l'Ara (aquest darrer inclou la sentència del TS).

La Bressola: un plançó de somni en un país torturat

Una de les millors iniciatives de cara al redreçament del català a la Catalunya Nord és la Bressola. Sense fer soroll innecessari, sense grans consignes partidistes, la tenacitat dels seus impulsors ha aconseguit bastir uns illots on el català no es manté: es recupera, des de quasi zero. L'exemple de l'escola de Prada de Conflent és en aquest sentit pràcticament increïble: amb una situació de partida de 98 infants monolingües francòfons i 2 de catalanòfons, l'escola ha aconseguit fer del català la llengua del pati. Sense imposicions, sense sancions, només amb l'ús intel·ligent dels recursos i una voluntat infatigable. Si la història de les normalitzacions està empedrada de cadàvers d'iniciatives no reeixides, la història de les bressoles constitueix una font d'orgull i d'inspiració.

Dilluns passat van mostrar com es viu la Bressola per TVC (Entre línies). Si no el vau veure en directe, aquí el teniu: http://www.youtube.com/watch?v=BPSThZJvrsk. Si voleu saber-ne més coses, teniu la pàgina de l'associació. I si voleu donar-hi suport, podeu fer-ho des de l'Associació Amics de la Bressola. Ah, i si sou dels rars que encara consumiu pasta de paper, podeu donar un cop d'ull al seu llibre: La Bressola. 2007. La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del nord. Barcelona: Edicions de 1984.