Hitzargiak: una trobada molt reeixida

Ara fa unes setmanes que es va dur a terme la trobada del projecte Hitzargiak: llengües que s'il·luminen les unes a les altres, en el qual he participat com a membre del Comitè científic, i m'havia quedat amb les ganes d'explicar que va ser tot un èxit i explicar per què.

La trobada era la cirereta d'un projecte que ha cercat de visibilitzar iniciatives en favor de les llengües minoritzades d'arreu d'Europa i posar en contacte els seus impulsors perquè poguessin aprendre els uns dels altres. L'exemple paradigmàtic de tot plegat és segurament la Korrika, aquella cursa popular en favor de l'èuscar que cada any aplega desenes de milers de persones i que té o ha tingut rèpliques a Bretanya, Irlanda, Països Catalans, Vall d'Aran... No es pretenia per tant fer un congrés acadèmic sinó més aviat una trobada d'actors que estan duent a terme iniciatives sobre el terreny. El repte era colossal, perquè d'iniciatives com aquestes n'hi ha a manta, però els seus impulsors solen tenir el cap a tot arreu llevat de la internacionalització

Dic que la trobada va ser un èxit i ho defensaré amb dos arguments bàsics.

D'una banda, per les formes. L'esdeveniment, que va tenir lloc a la seu d'una empresa col·laboradora (a Orona Ideoa, Hernani), es va muntar de manera summament professional. A banda d'algunes ponències, el gruix de la trobada eren les taules rodones en què els impulsors d'activitats diverses presentaven les seves experiències, seguides de preguntes i debat amb el públic. Posteriorment hi van haver estones per intercanviar parers ja fora de les sales de conferències. Crec que el model de presentació triat va ser l'adequat. Ja sé que als més grans ens agrada disposar de temps per presentar llargues ponències, però cada dia m'inclino més pels formats breus, directes i participatius. Deu ser que m'estic passant a la cultura de les revistes acadèmiques... o del videoclip.

D'altra banda, pels continguts. El segon motiu pel qual crec que la trobada va ser un èxit és que va permetre l'accés a un munt d'iniciatives d'arreu d'Europa que altrament no hauria pogut conèixer. Deixeu-me que n'assenyali només unes quantes que em van cridar especialment l'atenció. N'hi ha moltes més, en trobareu més informació a l'apartat de Pràctiques de la web d'Hitzargiak:

• Els projectes de potenciació de la transmissió lingüística familiar Apego, provinent de Galícia, impulsat per una sèrie d'autoritats locals i Cressi cun plui lenghis, d'objectius similars en relació amb el friülà. 
• Els projectes d'escoles infantils Semente, Seaska i Zarokîstan Amed, de reintroducció de la llengua gràcies a l'escola infantil a Galícia, Euskadi Nord i Kurdistan.
• Les diverses iniciatives presentades que connecten el basc amb el món del treball: Bai Eusrarkai, que promou l'ús del èuscar en el món quotidià i laboral, i el certificat Bikain, que certifica el nivell d'ús del basc dins i fora de l'empresa.
• Les iniciatives de tenir en compte l'impacte lingüístic en el desenvolupament municipal, com ara la Mancomunitat de municipis bascòfons UEMA.
• Les experiències basques de voluntariat lingüístic Mintzanet (conversa per mitjans virtuals) i Mintzalagun.
• L'experiència de creació de mitjans de comunicació desenvolupada per Iniciativa pol asturianu.
• Els centres culturals gal·lesos Mentrau Iaith.

Limitacions? És clar, com en qualsevol acte. Si alguna cosa es pot retreure a l'organització seria que portats per l'entusiasme, alguns moderadors van moderar menys del que hauria calgut, de manera que hi va haver poca estona per a preguntes a la sala, però en general  També hi havia cert desequilibri, amb moltes més presencacions d'Europa Occidental que de la resta del continent. Finalment, em temo que la informació no va córrer prou fora d'Euskal Herria -o potser les dates no eren les més adequades- perquè la qualitat de l'esdeveniment era prou alta per atreure molts més participants.


El projecte ha format part dels actes de Donosti-San Sebastián Capital Europea 2016, i no té el futur assegurat, però a mi em sembla molt desitjable que pogués tenir noves edicions. Vejam si noves institucions s'animen a apuntar-se al carro.