Si mai us han de robar, que sigui un professional ben educat. Com el meu, un senyor de tota confiança i, segons testimonis, de tota la vida. Algú que en acabat de pispar-te la cartera, te la buida d'allò que li correspon a dreta llei, és a dir, dels diners i les targetes, i es pren la molèstia de llançar la cartera a la bústia. Així, si entre les teves coses hi ha indicis suficients -posem per cas, el teu carnet d'identitat, et pots trobar la cartera a la bústia en poques setmanes, incloses les fotos, la targeta de Caprabo, el carnet de la biblioteca.. . Així quasi fa goig que et robin, home!
Llàstima que l'aventura faci perdre unes quantes hores de cues a la policia. Per cert, que les oficines de la Policia Nacional i de la Prefectura de Trànsit són l'anvers lingüístic del Mossos. A ca la nacional hi impera l'etiqueta idiomàtica contrària a la dels policies catalans (i força més desgavell, tot s'ha de dir). A les comissaria de la policia espanyola -si més no on jo m'he renovat el carnet- hi ha alguns rètols en català, i pots tenir la sort de comunicar-te oralment amb algun empleat del país o integrat. Ara, més enllà de la cosmètica o la xamba, continuen essent la Castella més profunda, fins i tot amb la quota de monolingües que et miren amb els ulls esbatanats com si fossis extraterrestre si goses parlar-los en català, o et diuen directament que no t'entenen encara que s'encarreguin de l'atenció al públic.
2 comentaris:
Imagina't si a més, te trobes una policia nacional de Saragossa, que veu que has nascut "en la provincia de Teruel" i mantens lo català... ;)
Això va ser a Sant Cugat? A tu en quina llengua et van donar els formularis per tornar-te a fer el D(N?)I? Perquè una servidora va haver de tornar a recórrer a l'Oficina de Garanties Lingüístiques.
Publica un comentari a l'entrada