diumenge, 26 d’abril del 2009

Sobre educació plurilingüe

Als països de llengua catalana hi ha força experiències en ensenyament (més o menys) plurilingüe. Al món de l'educació hi ha tres grans maneres de definir què és aquesta educació:

1. La que escolaritza infants de diverses llengües;
2. La que usa més d'una llengua com a llengua com a vehicular de la docència;
3. La que aconsegueix bi/plurilingüitzar els infants que escolaritza.

La majoria d'autors tendeixen a preferir la segona definició, però a mi em sembla inadequada, perquè l'experiència als nostres països és que podem tenir educació que funciona en més d'una llengua però que no aconsegueix que els infants acabin tenint prou competència en una d'aquestes; és el que s'esdevé, de manera massiva, amb els Programes d'Incorporació Progressiva del Valencià, que tot i usar aquesta llengua de manera secundària, no aconsegueixen que l'alumnat aprengui català. En aquest sentit, la segona definició és paradoxal (i injusta), perquè atorga el rètol de "plurilingüe" a mdoels que no plurilingüitzen i en canvi l'escamoteja a models que, com el de conjunció en català que, encara que tenen una sola llengua com a eix de gravetat, sí que plurilingüitzen en la pràctica. Per tot això, jo combrego amb la tercera definció: és educació bi/plurilingüe la que bi/plurilingüitza efectivament; si voleu, doncs, la prova del cotó fluix és: aconsegueix el centre incrementar substancialment la competència en dues o més llengües?

Com és obvi, el sistema educatiu públic català ha acumulat una gran experiència en educació plurilingüe. Però a les nostres societats hi ha d'altres experiències igualment interessants que valdria la pena de tenir en compte ara que ens plantegem d'avançar cap a models més plurilingüitzadors. Aquí hi ha una llista de models que ofereixen respostes potencials a alguns dels reptes que tenim com a país: com incrementar l'ús espontani del català entre iguals? com afavorir la integració d'al·logltos? com garantir el domini del castellà? com potenciar l'aprenentatge d'altres llengües? No totes aquestes escoles tenen els mateixos objectius -això és obvi si compareu les andorranes entre elles- però de totes se'n poden aprendre coses. En tot cas, que vagi de gust la visita:
La Bressola
Escola Arrels de Perpinyà
Escola valenciana
CEIP Vila Olímpica
Xarxa educativa nacional d’Andorra XENA
Escuela suiza de Barcelona
American School in Barcelona
Escoles Europees (especialment: principis i objectius)

dimarts, 21 d’abril del 2009

Un Sant Jordi multiculti

Els romanesos són un dels col·lectius al·loglots més importants als Països Catalans ara mateix, i encara que compartim amb ells un llunyà origen lingüístic, ens són d'allò més desconegut. S'acosta Sant Jordi i tinc la sort de col·laborar en una festa literària on es llegiran poemes de diversos països en versió original i traducció al català. Aquí en teniu un de clàssic romanès en versió catalana meva:

Mihai Eminescu
________________________________________
Noaptea...

Noaptea potolit şi vânăt arde focul în cămin;
Dintr-un colţ pe-o sofă roşă eu în faţa lui privesc,
Pân' ce mintea îmi adoarme, pân' ce genele-mi clipesc;
Lumânarea-i stinsă-n casă... somnu-i cald, molatic, lin.

Atunci tu prin întuneric te apropii surâzândă,
Albă ca zăpada iernei, dulce ca o zi de vară;
Pe genunchi îmi şezi, iubito, braţele-ţi îmi înconjoară
Gâtul... iar tu cu iubire priveşti faţa mea pălindă.

Cu-ale tale braţe albe, moi, rotunde, parfumate,
Tu grumazul mi-l înlănţui, pe-al meu piept capul ţi-l culci;
Ş-apoi ca din vis trezită, cu mâinuţe albe, dulci,
De pe fruntea mea cea tristă tu dai viţele-ntr-o parte.

Netezeşti încet şi leneş fruntea mea cea liniştită
Şi gândind că dorm, şireato, apeşi gura ta de foc
Pe-ai mei ochi închişi ca somnul şi pe frunte-mi în mijloc
Şi surâzi, cum râde visul într-o inimă-ndrăgită.

O! desmiardă, pân' ce fruntea-mi este netedă şi lină,
O! desmiardă, pân-eşti jună ca lumina cea din soare,
Pân-eşti clară ca o rouă, pân-eşti dulce ca o floare,
Pân' nu-i faţa mea zbârcită, pân' nu-i inima bătrână.
Mihai Eminescu
________________________________________
De nit...

De nit, blavós i amb mandra, crema el foc a la llar;
des d’un racó, en un sofà vermell, me’l miro de cara,
fins que se m’adorm la ment, fins que em cauen les pestanyes;
l’espelma està apagada a la casa... el son és càlid, lent, suau.

Aleshores tu te m’apropes en la foscor, somrient,
blanca como la neu hivernal, dolça com un dia d’estiu:
te m’asseus als genolls, estimada, els teus braços
m’envolten el coll... i amb amor em mires el rostre que empal•lideix.

Amb els teus braços blancs, delicats, rodons, perfumats,
m’encadenes el coll, repenges el cap sobre el meu pit;
i com sortida d’un somni, amb mans blanques, dolces,
em vas apartant els blens de cabells del meu trist front.

Allises, a poc a poc i amb peresa, el meu front tranquil
i, pensant que estic adormit, astuta, poses la teva boca de foc,
com el somni, sobre els meus ulls aclucats i enmig del front
i somrius, com riuen els somnis en un cor estimat.

Oh! Acarona’m, fins que el meu front torni a ser llis i suau,
Oh! Acarona’m, fins que tornis a ser jove com la llum del sol,
fins que siguis clara com la rosada, dolça como una flor,
fins que el meu rostre no estigui arrugat, el meu cor ja no sigui vell.

Traducció basada en la traducció al castellà de Dana Giurca i José Manuel Lucía Megías http://www.romanianvoice.com/poezii/poezii_tr/porlanoche.php

divendres, 17 d’abril del 2009

Sant tornem-hi amb el treball de camp - magribins a Sabadell

Iniciem treball de camp passant qüestionaris a Sabadell, en un institut en què els catalans catalans brillen per la seva absència i en un barri més que humil i un centre nodrit de néts d'immigrants andalusos, paios i gitanos, i de novíssims catalans d'origen romanès, magribí, llatinoamericà i asiàtic. El professorat sembla motivat i professional, tot i que la situació no és de les que conviden a l'optimisme.

L'experiència és enriquidora -potser millor dir-ne il·lustrativa- en molts sentits. D'una banda, mostra el poder del professor a l'hora de controlar l'ambient de la classe: tot i que en general l'ambient és mogut, les diferències de moviment són molt considerables segons la personalitat de cada tutor; en altres paraules, al final l'educació és cosa d'individus individuals! I això, molt em temo que depassa la frontera entre ensenyament públic i privat. D'una altra, corrobora l'escàs nivell de consum cultural ente aquests preadolescents: la majoria amb prou feines se'n recorda d'algun llibre que hagi llegit per iniciativa pròpia. "En mi casa no se leen libros", em diuen un parell de nanos. La llengua ambiental hegemònica, no cal dir-ho, és el castellà: amb prou feines algun alumne se'ns adreça en un català, la majoria ens parla, a nosaltres i al professorat en catellà amb fort accent andalusat.

Un dels objectius del dia és posar a prova un test per destriar arabòfons i amazigòfons que ens ha dissenyat el nostre col·laborador Carles Múrcia, confegit a base d'imatges que fan referència a mots clarament diferents en àrab i amazic. El resultat és contradictori. Per a començar, la prova demostra que cal més temps del previst per a fer la prova, així com una mica d'aïllament; altrament, costa de distingir les respostes dels nens, que parlen baix, com si els fes vergonya que uns adults autòctons els sentissin parlar en les seves llengües. En segon lloc, constatem que encara que el test preveu les respostes possibles en àrab dialectal i en diverses varietats dialectals amazigues, les respostes dels informants són molt variades del que prevèiem, i en molts casos costen d'atribuir a una o altra llengua; fa l'efecte que les possibilitats de resposta són molt més nombroses que les que ens ofereix el test a priori. A més, i com ja esperàvem, es detecta una forta barreja de llengües: un mateix informant es diu una paraula en amazic i la següent en àrab. És possible que la manca de vocabulari en amazic faci que els amazigòfons omplin el seu vocabulari amb termes àrabs manllevats no pas al Marroc, sinó directament a Catalunya, en contactes amb els arabòfons.

Els tests de vocabulari permeten constatar de nou la jerarquia entre llengües vigent a la comunitat. D'un abanda, una nena es resisteix a dir ni un sol mot en àrab, insistint qu eés espanyola. En un altre cas, en veure el test, i encara que se li digui que no és el que ha de fer, una de les nenes escriu les respostes en àrab i ens les ensenya amb tota satisfacció. Tot seguit es posa a ajudar un company. Li preguntem com és que l'ha d'ajudar a dir les paraules que usa amb els seus pares i la nena contesta que el company no parla pas àrab amb els pares, sinó "berber"... com ella mateixa. Però que el que ella volés mostrar l'àrab que sap, i mostrar que el sap escriure. Quan li dic que preferim saber què diuen a casa, i no pas què aprenen d'àrab, es mostra estranyada -"el berber no me gusta"-. Davant la nostra insistència, s'ofereix a escriure els mots amazics... en àrab. Li demano si sap escriure en l'alfabet del berber i diu que no sap escriure en... en... -consulta el seu company en la seva llengua- i diu "en tamazigh". Eureka! O sigui que "berber" és la llengua que parlen i tamazight la que es pot escriure? La nena només s'avé a col·laborar davant de la meva proposta d'escriure-ho en un alfabet "que serveix per a totes les llengües": curiosament, quan em veu transcriure mots amazics en alfabet fonètic internacional em corregeix, i suggereix que escrigui una [u] amb ou, com en les grafies afrancesades. Una revisió del seu qüestionari permet constatar que ha indicat àrab en tota mena de relacions què hauria hagut de posar amazic. Com que ens ho diu clarament, canviem les respostes del qüestionari. Per la seva banda, el company sembla tenir menys domini de l'àrab i no vacil·la a dir que parlar "berber".

En altres paraules: tot fa pensar que aquests magribins estan en procés ràpid de substtució de l'amazic pel castellà i que supleixen mancances de vocabulari bàsic per mots àrabs mé so menys adaptats. De català, més avait poquet.