Els romanesos són un dels col·lectius al·loglots més importants als Països Catalans ara mateix, i encara que compartim amb ells un llunyà origen lingüístic, ens són d'allò més desconegut. S'acosta Sant Jordi i tinc la sort de col·laborar en una festa literària on es llegiran poemes de diversos països en versió original i traducció al català. Aquí en teniu un de clàssic romanès en versió catalana meva:
Mihai Eminescu
________________________________________
Noaptea...
Noaptea potolit şi vânăt arde focul în cămin;
Dintr-un colţ pe-o sofă roşă eu în faţa lui privesc,
Pân' ce mintea îmi adoarme, pân' ce genele-mi clipesc;
Lumânarea-i stinsă-n casă... somnu-i cald, molatic, lin.
Atunci tu prin întuneric te apropii surâzândă,
Albă ca zăpada iernei, dulce ca o zi de vară;
Pe genunchi îmi şezi, iubito, braţele-ţi îmi înconjoară
Gâtul... iar tu cu iubire priveşti faţa mea pălindă.
Cu-ale tale braţe albe, moi, rotunde, parfumate,
Tu grumazul mi-l înlănţui, pe-al meu piept capul ţi-l culci;
Ş-apoi ca din vis trezită, cu mâinuţe albe, dulci,
De pe fruntea mea cea tristă tu dai viţele-ntr-o parte.
Netezeşti încet şi leneş fruntea mea cea liniştită
Şi gândind că dorm, şireato, apeşi gura ta de foc
Pe-ai mei ochi închişi ca somnul şi pe frunte-mi în mijloc
Şi surâzi, cum râde visul într-o inimă-ndrăgită.
O! desmiardă, pân' ce fruntea-mi este netedă şi lină,
O! desmiardă, pân-eşti jună ca lumina cea din soare,
Pân-eşti clară ca o rouă, pân-eşti dulce ca o floare,
Pân' nu-i faţa mea zbârcită, pân' nu-i inima bătrână.
Mihai Eminescu
________________________________________
De nit...
De nit, blavós i amb mandra, crema el foc a la llar;
des d’un racó, en un sofà vermell, me’l miro de cara,
fins que se m’adorm la ment, fins que em cauen les pestanyes;
l’espelma està apagada a la casa... el son és càlid, lent, suau.
Aleshores tu te m’apropes en la foscor, somrient,
blanca como la neu hivernal, dolça com un dia d’estiu:
te m’asseus als genolls, estimada, els teus braços
m’envolten el coll... i amb amor em mires el rostre que empal•lideix.
Amb els teus braços blancs, delicats, rodons, perfumats,
m’encadenes el coll, repenges el cap sobre el meu pit;
i com sortida d’un somni, amb mans blanques, dolces,
em vas apartant els blens de cabells del meu trist front.
Allises, a poc a poc i amb peresa, el meu front tranquil
i, pensant que estic adormit, astuta, poses la teva boca de foc,
com el somni, sobre els meus ulls aclucats i enmig del front
i somrius, com riuen els somnis en un cor estimat.
Oh! Acarona’m, fins que el meu front torni a ser llis i suau,
Oh! Acarona’m, fins que tornis a ser jove com la llum del sol,
fins que siguis clara com la rosada, dolça como una flor,
fins que el meu rostre no estigui arrugat, el meu cor ja no sigui vell.
Traducció basada en la traducció al castellà de Dana Giurca i José Manuel Lucía Megías http://www.romanianvoice.com/poezii/poezii_tr/porlanoche.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada