Als països de llengua catalana hi ha força experiències en ensenyament (més o menys) plurilingüe. Al món de l'educació hi ha tres grans maneres de definir què és aquesta educació:
1. La que escolaritza infants de diverses llengües;
2. La que usa més d'una llengua com a llengua com a vehicular de la docència;
3. La que aconsegueix bi/plurilingüitzar els infants que escolaritza.
La majoria d'autors tendeixen a preferir la segona definició, però a mi em sembla inadequada, perquè l'experiència als nostres països és que podem tenir educació que funciona en més d'una llengua però que no aconsegueix que els infants acabin tenint prou competència en una d'aquestes; és el que s'esdevé, de manera massiva, amb els Programes d'Incorporació Progressiva del Valencià, que tot i usar aquesta llengua de manera secundària, no aconsegueixen que l'alumnat aprengui català. En aquest sentit, la segona definició és paradoxal (i injusta), perquè atorga el rètol de "plurilingüe" a mdoels que no plurilingüitzen i en canvi l'escamoteja a models que, com el de conjunció en català que, encara que tenen una sola llengua com a eix de gravetat, sí que plurilingüitzen en la pràctica. Per tot això, jo combrego amb la tercera definció: és educació bi/plurilingüe la que bi/plurilingüitza efectivament; si voleu, doncs, la prova del cotó fluix és: aconsegueix el centre incrementar substancialment la competència en dues o més llengües?
Com és obvi, el sistema educatiu públic català ha acumulat una gran experiència en educació plurilingüe. Però a les nostres societats hi ha d'altres experiències igualment interessants que valdria la pena de tenir en compte ara que ens plantegem d'avançar cap a models més plurilingüitzadors. Aquí hi ha una llista de models que ofereixen respostes potencials a alguns dels reptes que tenim com a país: com incrementar l'ús espontani del català entre iguals? com afavorir la integració d'al·logltos? com garantir el domini del castellà? com potenciar l'aprenentatge d'altres llengües? No totes aquestes escoles tenen els mateixos objectius -això és obvi si compareu les andorranes entre elles- però de totes se'n poden aprendre coses. En tot cas, que vagi de gust la visita:
La Bressola
Escola Arrels de Perpinyà
Escola valenciana
CEIP Vila Olímpica
Xarxa educativa nacional d’Andorra XENA
Escuela suiza de Barcelona
American School in Barcelona
Escoles Europees (especialment: principis i objectius)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada