Albert Branchadell, el
glotopolitòleg català -amb perdó de la paraula; aviam si en trobem cap de millor- amb més projecció pública a Catalunya i països germans, ens regala amb una de les seves afinades anàlisis a
Un manifiesto contra España. Aquest cop apunta contra el darrer Manifiesto i , coherent amb la seva línia, posa negre sobre blanc la idea que cal respectar el plurilingüisme si no es vol posar en perill el projecte d'Espanya mateix Una mica com feia Vileta Demonte pocs abans a
La levedad de un manifiesto, per bé que amb menys grapa i molta més comprensió envers els autors del paperet; entre nosaltres, com pot dir que "El Manifiesto es ponderado en sus términos (...)", amb el tufet ultra que supura? Finalment, un tercer article: a
La negación del nacionalismo español, Josep Ramoneda exemplifica fins a quin punt els líders del Partit Popular viuen en una contradicció intel·lectualment insostenible entre declarar-se
no-nacionalistas i expressar-se contínuament i de manera oberta en termes nacionalistes essencialistes. Tot plegat interessant. Més encara tenint en compte que al seu 37 Congrés del PSOE, celebrat aquest cap de setmana, s'han llançat missatges de defensa de la pluralitat lingüística de l'Estat.
M'arriba encara un altre article, aquest de Juan Carlos Moreno, a
Público:
Un manifiesto nacionalista. Amb el nom, encertat, ho diu tot. I a més parla de nacionalisme castellanista, tal com deia jo mateix al darrer text. Qüestió de cognoms?
(Acudit extret de Kaos en la red)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada