Un blog per a geolingüistes

En Miquel Strubell fa córrer pel fòrum de sociolingüística Internet l'adreça del blog Geocurrents dedicat a analitzar les relations entre llengües, pobles i cultures des d'una perspectiva geogràfica. Inclou tot de reflexions interessants i permet passar una estona entretinguda, si més no.

De llengua a llenguar: els beneficis de la lingüística comparada

Hi ha un corrent en sociolingüístca, que a casa nostra crec que va importar en primer lloc el company Albert Bastardas, que suggereix que per enfocar adequadament el que són les llengües caldria abandonar el substantiu i passar-se al verb, és a dir, deixar de parlar de llengua i començar a parlar de llenguar (de language a to language, en l'anglès original). La idea té la gràcia de desreïficar les llengües i fer-nos veure que, en primer lloc, són  actuacions humanes, una manera de dessacralitzar-les que de tant en tant ja va bé.

Anys enrere havia sentit uns polonesos dient que ells feien una cosa similar, i usaven una mena d'adverbi o cas instrumental i que per a dir "parlar polonès" deien "parlar a la polonesa". I se'm acudir demanar-ho a en Miquel Cabal, traductor de rus i coneixedor de diverses llengües eslaves. I vet aquí que en Miquel m'obsequia amb una anàlisi del tema que no me'n puc estar de compartir amb tots vosaltres:

"En rus es diu o bé govorit na rússkom (“parlar en rus”) o bé govorit po-russki (“parlar a la russa”). Aquesta darrera forma és la d’ús comú en polonès mówić po polsku (“parlar a la polonesa”). Totes dues llengües, però, conserven fraseologia amb cas instrumental: govorit rússkim iazikom (“parlar amb rus, per mitjà del rus”, és a dir, “parlar clar i rus”) i mówić poprawną polszczyzną (“parlar amb correcte polonès”). L’ucraïnès empra aquest cas instrumental de manera general: rozmovliati ukraínskoiu móvoiu (literalment, “parlar amb o per mitjà de la llengua ucraïnesa”); si bé probablement per influència russa accepta igualment la forma rozmovliati po-ukraïnski (“parlar a la ucraïnesa”). En bielorús la forma és razmàuliat pa-belarusku (“parlar a la bielorussa”) o bé razmàuliat na belarúskai move (“parlar en llengua bielorussa”). En txec es diu mluvit česky (que, en sentit literal, equival a “parlar txecament”). L’eslovac fa servir la forma hovoríti po slovensky (un altre cop, “parlar a l’eslovaca”). El sòrab fa servir diverses formes, però totes de caràcter adverbial o prepositiu (rěčić serbsce, na serbske, po serbsku, és a dir, “parlar sòrabment, en sòrab, a la manera sòrab”). L’eslovè pot funcionar com el rus i el polonès (govoriti po slovensko), però també admet l’ús de la forma transitiva del verb (govoriti slovenščino, slovensko). En aquest sentit, com en molts d’altres, l’eslovè també sembla una llengua de transició entre el grup occidental i el meridional de les llengües eslaves, perquè el búlgar, el serbocroat i el macedoni funcionen exclusivament amb la forma transitiva (govória bəlgarski, govoriti srpski/hrvatski i zboruva makedonski, respectivament)."

No guanyem per a sorpreses... el lapao, una llengua sino-tibetana

Fa poques setmanes us vam explicar que per fi sabíem que el basc era, de fet, una llengua africana, i que els bascos eren negres. Avui sabem que a les "comarques orientals de l'Aragó" no sols no s'hi parla català, sinó que s'hi parla una llengua sino-tibetana, el naxi, en la seva varietat dialectal... lapao! Ho expliquen en aquest article de Nació digital.

Jo no sé per què m'ho ensumava. Hi havia moltes coses que no lligaven... Per això he fet una recerca arriscadíssima i he aconseguit proves irrefutables que a la Franja s'hi parla lapaoo del bo. Aquí teniu unes quantes imatges de la "Franja real", que en diria l'Alícia Sanchez Camacho, que contrasten vivament amb les que fins ara ens havien mostrat les televisions catalanistes:

Foto 1: Trobada de l'Associació de balladores de jota de la tercera edat de la Ribagorça

Foto 2: Entranyable foto del batlle d'un poble de la Llitera amb l'autèntic vestit tradicional, acompanyat de la seva néta

Foto 3: Reacció de joia entre els activistes lingüístics del Matarranya en veure que la seva identitat lapaa (femení de lapao) era finalment reconeguda per les autoritats aragoneses, sobreposant-se així a segles de propaganda catalanista

 Foto 4. Frangencs del Baix Cinca amb autèntic catxirulo aragonès, somrients després que la veritat sobre la seva llengua hagi aflorat

 Foto 5. Definitiu: Mulan Lleida, parlant nadiu de lapao, confessant ahir en roda de premsa l'engany a què ens ha tingut sotmesos fins ara

La nova llei de llengües de l'Aragó: Un lapo en toa la cara

Quan era petit, els nanos més quinquis de vegades t'amenaçaven dient coses com "te vi echar un lapo 'n toa la cara". El lapo era un gargall, una escopinyada. Això mateix és el que està a punt de fer el govern aragonès amb els frangencs i els aragonesoparlants: humiliar les seves llengües fins al punt de convertir-les en innominables. No sols no són oficials, no sols no reben cap mena de suport des de les institucions, no sols no són ensenyades amb un mínim de dignitat. No, amb això no n'hi ha prou. Aquestes llengües no tenen ni tan sols dret a nom i, per tant, d'ara endavant s'hauran d'anomenar amb circumloquis i signles. Són com Voldemort als llibres de Harry Potter, l'innominable. Tant se val que les dues estiguin en gravíssim perill de desaparició, del que es tracta és d'empènyer-les una mica més cap a la liquidació. Aquest és el tractament que els atorga l'Espanya castellana tot i no haver-li generat mai problemes socials: el menyspreu, la negació, la reducció a l'absurd de la sigla vergonyant.

Si us ve de gust, podeu seguir aquesta entrevista sobre el tema amb el sociòleg Natxo Sorolla. O potser no podreu, perquè parla LAPAO i no hi ha subtítols... En tot cas, encara sort que n'hi ha que s'ho prenen amb ironia, com els autors del nou mapa lingüístic d'Aragó que m'han fet arribar.

Sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears

Divendres passat, el govern balear va aprovar el decret d'arraconament del català a les escoles balears (veg. la notícia de Vilaweb). Mentrestant, des de la Universtat de la Illes Balears feien públic un dossier que val la pena  de tenir a mà perquè explica de manera sintètica i clara moltes de les coses que s'han de saber sobre la política lingüística educativa en un país que vol tenir cura del seu patrimoni lingüístic de debò i no només de boqueta.

GROVO: M'ha suplantat la personalitat - phishing

Potser has rebut un o més missatges de GROVO aparentment enviats per mi.  Malauradament, m'han piratejat tots els contactes i els fan servir per enviar publicitat seva. Ara mateix, GROVO està enviat missatges a nom meu des de la seva adreça, missatges que tenen aquest origen:

From: F. Xavier Vila via Grovo <support@grovo.com>

Si has rebut un o més missatges com aquest (a) NO ACCEPTIS LA INVITACIÓ, NO ÉS MEVA! i (b) marca com a correu brossa aquest origen, per tal d’evitar que els missatges et continuïn molestant.

Lamento profundament tots els problemes que t'hagi pogut causar. Només puc dir que aquesta gent estan usant el meu nom sense el meu consentiment i que estic intentant resoldre el problema amb els informàtics de la UB.

Cordialment,

F. Xavier Vila

 ++++++++++

You may have received one or more messages from GROVO which were apparently sent by me. I'M NOT SENDING THE MESSAGES! If you look at the source, it says:

From: F. Xavier Vila via Grovo <support@grovo.com>

In case you have received one or more such messages, (a) DO NOT ACCEPT THE INVITATION, AND (b) identify this source as spam in your email account.

I deeply sorry for all the inconvenients you may have experienced. I can just say that these pepople are using my name without my consent. I'm trying to get this solved in connection with the technicians at the UB.

Regards,
 

F. Xavier Vila

++++++++++++++++

Quizá has recibido uno o más mensajes de GROVO aparentemente escritos por mi. NO SON MÍOS! Fíjate que la fuente es:

From: F. Xavier Vila via Grovo <support@grovo.com>

  

Si has recibido estos mensajes, (a) NO ACEPTES LA INVITACIÓN y (b) marca esta fuente como correo basura (spam).

Lamento profundamente  totdos los inconvenientes que pueda provocarte esta situación. Solo puedo decir que están usando mi nombre si mi permiso y que estoy intentando resolverlo de acuerdo con los técnicos de la universidad de Barcelona.

Cordialmente,

Xavier

El nacionalisme espanyol es prepara per legitimar la suspensió de la democràcia a Catalunya

Un dels principals arguments del nacionalisme hispanocastellà és que els catalans estan manipulats per uns mitjans ideologitzats en mans d'uns polítics pèrfids. Aquest argument és molt perillós, perquè el que pretén és llevar als catalans la qualitat d'éssers humans amb capacitat de discerniment. Per què ho fan? En primer terme, perquè això els evita de fer-se preguntes desagradables del tipus "i si ells també tenen alguna part de raó?". Però em temo que en aquests moments la cosa ja va més enllà. Espanya està en plena campanya i ara fa mans i màniques per tal de justificar el que és injustificable: privar-nos del dret a opinar sobre la nostra vida. El que volen, ras i curt, és ser ells els qui prenguin les decisions per nosaltres, això sí, pel nostre bé. Per això han de convèncer-se que ja no som persones, només titelles, perquè només així se sentiran legitimats en el seu moment per a salvar-nos de nosaltres mateixos.

Avui us ofereixo una mostra de com se'ns està despersonalitzant des d'una televisió pública, en aquest reportatge. Fixeu-vos que enmig de bajanades intel·lectuals s'hi diuen autèntiques mentides, com fa el senyor Amando de Miguel en afirmar que Espanya té "más de mil años juntos" (minut 0:55). Per si us falla la memòria, aquest era el mapa de la Península l'any 1033: 

Font: Cronología de los Reinos de la Península Ibérica Wikipedia

Ja deveu recordar que el Regne de Granada, com el de Navarra, van ser envaïts i annexionat per Castella l'any 1492 i 1512 respectivament...

Mentides com aquestes haurien de fer caure la cara de vergonya a un escolar d'Educació primària, però a Espanya les diu un catedràtic de sociologia i no passa res. Res, a banda de confirmar que cal marxar d'aquest pou d'odi i mentides a corre-cuita abans no esclati.