dilluns, 13 de maig de 2013

De llengua a llenguar: els beneficis de la lingüística comparada

Hi ha un corrent en sociolingüístca, que a casa nostra crec que va importar en primer lloc el company Albert Bastardas, que suggereix que per enfocar adequadament el que són les llengües caldria abandonar el substantiu i passar-se al verb, és a dir, deixar de parlar de llengua i començar a parlar de llenguar (de language a to language, en l'anglès original). La idea té la gràcia de desreïficar les llengües i fer-nos veure que, en primer lloc, són  actuacions humanes, una manera de dessacralitzar-les que de tant en tant ja va bé.

Anys enrere havia sentit uns polonesos dient que ells feien una cosa similar, i usaven una mena d'adverbi o cas instrumental i que per a dir "parlar polonès" deien "parlar a la polonesa". I se'm acudir demanar-ho a en Miquel Cabal, traductor de rus i coneixedor de diverses llengües eslaves. I vet aquí que en Miquel m'obsequia amb una anàlisi del tema que no me'n puc estar de compartir amb tots vosaltres:



"En rus es diu o bé govorit na rússkom (“parlar en rus”) o bé govorit po-russki (“parlar a la russa”). Aquesta darrera forma és la d’ús comú en polonès mówić po polsku (“parlar a la polonesa”). Totes dues llengües, però, conserven fraseologia amb cas instrumental: govorit rússkim iazikom (“parlar amb rus, per mitjà del rus”, és a dir, “parlar clar i rus”) i mówić poprawną polszczyzną (“parlar amb correcte polonès”). L’ucraïnès empra aquest cas instrumental de manera general: rozmovliati ukraínskoiu móvoiu (literalment, “parlar amb o per mitjà de la llengua ucraïnesa”); si bé probablement per influència russa accepta igualment la forma rozmovliati po-ukraïnski (“parlar a la ucraïnesa”). En bielorús la forma és razmàuliat pa-belarusku (“parlar a la bielorussa”) o bé razmàuliat na belarúskai move (“parlar en llengua bielorussa”). En txec es diu mluvit česky (que, en sentit literal, equival a “parlar txecament”). L’eslovac fa servir la forma hovoríti po slovensky (un altre cop, “parlar a l’eslovaca”). El sòrab fa servir diverses formes, però totes de caràcter adverbial o prepositiu (rěčić serbsce, na serbske, po serbsku, és a dir, “parlar sòrabment, en sòrab, a la manera sòrab”). L’eslovè pot funcionar com el rus i el polonès (govoriti po slovensko), però també admet l’ús de la forma transitiva del verb (govoriti slovenščino, slovensko). En aquest sentit, com en molts d’altres, l’eslovè també sembla una llengua de transició entre el grup occidental i el meridional de les llengües eslaves, perquè el búlgar, el serbocroat i el macedoni funcionen exclusivament amb la forma transitiva (govória bəlgarski, govoriti srpski/hrvatski i zboruva makedonski, respectivament)."


1 comentari:

Anònim ha dit...

En basc també és fa servir el cas instrumental : euskaraz hitz egin / katalanez hitz egin.