dimecres, 8 de maig de 2013

La nova llei de llengües de l'Aragó: Un lapo en toa la cara

Quan era petit, els nanos més quinquis de vegades t'amenaçaven dient coses com "te vi echar un lapo 'n toa la cara". El lapo era un gargall, una escopinyada. Això mateix és el que està a punt de fer el govern aragonès amb els frangencs i els aragonesoparlants: humiliar les seves llengües fins al punt de convertir-les en innominables. No sols no són oficials, no sols no reben cap mena de suport des de les institucions, no sols no són ensenyades amb un mínim de dignitat. No, amb això no n'hi ha prou. Aquestes llengües no tenen ni tan sols dret a nom i, per tant, d'ara endavant s'hauran d'anomenar amb circumloquis i signles. Són com Voldemort als llibres de Harry Potter, l'innominable. Tant se val que les dues estiguin en gravíssim perill de desaparició, del que es tracta és d'empènyer-les una mica més cap a la liquidació. Aquest és el tractament que els atorga l'Espanya castellana tot i no haver-li generat mai problemes socials: el menyspreu, la negació, la reducció a l'absurd de la sigla vergonyant.

Si us ve de gust, podeu seguir aquesta entrevista sobre el tema amb el sociòleg Natxo Sorolla. O potser no podreu, perquè parla LAPAO i no hi ha subtítols... En tot cas, encara sort que n'hi ha que s'ho prenen amb ironia, com els autors del nou mapa lingüístic d'Aragó que m'han fet arribar.