dijous, 26 d’octubre de 2017

La jugada de les eleccions

Fa dies que tinc clar que Puigdemont farà allò que sempre ha fet: complir el que havia promès, de la manera que més ens acosti a la independència i amb el menor risc per a tothom. Crec absurdes les acusacions de traïció o de covardia. No cal estendre-s'hi, però ja ha donat prou proves de coratge com perquè algú en dubti ara.
Jo entenc la jugada d'avui de la manera següent:
  1. Puigdemont ha arribat on va prometre: les portes de la independència. De fet, l'ha proclamada, només li queda aixecar la suspensió. I pot fer-ho quan vulgui.
  2. Ara toca fer eleccions constituents, com estava previst i és de lògica. 
  3. Convocant eleccions, Puigdemont aconsegueix diverses coses: 
    1. Torna a demostrar qui mana a Catalunya: el PP volia destituir-lo a ell i al Govern, i ja no podran fer-ho perquè estaran en funcions esperant el nou govern sortit de les urnes. 
    2. Torna a mostrar-se com la part més dialogant del conflicte.
    3. Lliga una mica més els Comuns a la seva causa, perquè estan a favor d'un procés constituent no subordinat a Espanya.
    4. Curtcircuita el discurs unionista: fins avui mateix, els líders unionistes (Arrimadas, Albiol, Iceta, etc.) exigien eleccions i deien que els independentistes eren minoria. Doncs bé, ara ens tornarem a comptar... de la manera que els unionistes exigien! Això és especialment important perquè Espanya ha invertir molt d'esforç a fer creure a l'exterior que els independentistes són menys que els partidaris d'Espanya. Encara que jo mateix vaig mostrar al post anterior que és mentida, aquest missatge ha calat  l'exterior. Llegiu sinó l'editorial de Le Monde de fa pocs dies per constatar-ho (per cert, un diari parcialment propietat de Prisa).
    5. Deslegitima l'aplicació del 155: a Catalunya tothom sap que l'objectiu és liquidar l'autogovern, però a fora es pensaven que es tractava de poder fer eleccions perquè guanyin "els bons". Ara, per aplicar-lo, el PP ha de dir que el que li interessa de debò és controlar els Mossos i la CCRTV, ni que sigui posposant les eleccions. Sona molt poc democràtic...
  4. Crec que Puigdemont dirà que no es presenta a les pròximes eleccions com a candidat. Així compliria les seves promeses (és un polític íntegre) i posaria tota la pressió, fins i tot a ulls dels líders internacionals, en Mariano Rajoy, que quedaria com el màxim responsable en actiu "del lío catalán". El cap de Rajoy  penja d'un fil.
  5. Crec que de moment no aixecarà la suspensió de la independència. no hi guanya res, fent-ho. En canvi, té un as a la màniga: si el PP intenta aplicar el 155 i/o posposar les eleccions, aleshores Puigdemont aplicarà l'argument de "l'últim recurs" i aixecarà la suspensió per protegir el poble de Catalunya. Acabo de sentir la portaven del PSOE dient que si hi ha eleccions no cal 155...
  6. Espanya pot encara mirar d'il·legalitzar els partits independentistes. Tenint en compte la situació, és la mort definitiva de la democràcia a Espanya. Hi estan disposats, ells i els socis europeus? No ho crec pas.
Conclusions:
  1. Si el 155 tira endavant, Puigdemont pot anul·lar la suspensió de la independència de manera encara més legitimada i segurament hi haurà garrotades. Just el que tindríem sense suspensió. Però el gest de Puigdemont facilita que més països acceptin la independència coma últim recurs.
  2. Ara mateix, l'unionisme té un problema: com legitima ara el 155, si no hi ha ni parlament ni Puigdemont? Rivera i Sánchez ara sí que voldran liquidar en Rajoy per inútils. Potser forçaran eleccions també a Espanya? En tot cas, caos a ca n'unionista. 
  3. L'independentisme ha anat acumulant força electoral. Amb un 40% del cens a favor del sí i l'unionisme demostrant la seva deriva autoritària, crec que pot guanyar unes eleccions amb majoria absoluta. Si no s'ha fet abans, el nou Parlament podrà aixecar la suspensió enmig de la desolació del Govern d'Espanya, que volia eleccions... i les ha perdudes. I ho podrà fer perquè les televisions de tot el món veuran en directe com, en unes eleccions netes (espero), l'independentisme derrota l'unionisme.
  4. El gran sacrificat pot ser el PDCAT, perquè aniran sols a les urnes. Serà hora que es refundin. En tot cas, gràcies pels serveis prestats. Les revolucions es mengen els seus protagonistes.