La força del no

Un dels tòpics més freqüents de l’unionisme espanyol és el que afirma que, encara que hi hagi molts votants independentistes, la majoria de l’electorat català està en contra de la independència. Aquest tòpic se sol sustentar en determinades lectures de nombroses enquestes i en una interpretació concreta dels resultats de les eleccions plebiscitàries del 27-S, en què les forces independentistes no van assolir la majoria absoluta, per bé que s’hi van acostar (47%).

Ara no entraré a analitzar per què aquestes interpretacions són esbiaixades. El que proposo és fer una lectura freda dels resultats del referèndum de l’1-O per mirar d’esbrinar quina és la força electoral real de l’unionisme a dia d’avui a Catalunya. És de sobres conegut que aquesta consulta va dur-se a terme en circumstàncies molt particulars, tant pel boicot que va patir per part de les forces del no com per la repressió a què va ser sotmès. Tanmateix, l’obstinació dels partidaris del sí va aconseguir que la consulta es dugués a terme i crec que, en bona mesura, serveix per copsar l’actual correlació de forces entre el sí i el no. Per tant, una vegada publicats els resultats definitius, crec que podem usar-los per respondre una pregunta molt concreta: quin seria el pes electoral del no en un referèndum acordat?

Per respondre a aquesta pregunta exploraré quin hauria estat el pes del no si els seus votants no s’haguessin abstingut. Per estimar-ho em limitaré a fer una senzilla operació basada en els següents principis:

• 1.       El nombre absolut de vots independentistes expressats en el referèndum es mantindria idèntic al de l’1-O.
• 2.       L’abstenció es reduiria en favor del no i el vot en blanc.
• 3.       El percentatge de vot en blanc es mantindria idèntic al de l’1-O.

Per tant, allò que creixeria essencialment seria el vot del no. Per tal de facilitar la comprensió dels resultats, aquí prescindiré del vot nul, que d’acord amb els resultats oficials va ser de 19.719 vots i que, lògicament, augmentaria proporcionalment si hi hagués més participació.

A la taula 1 es pot comprovar què passaria amb les opcions del sí, no i vot blanc si l’abstenció es reduís en diferents proporcions:

Taula 1. Distribució del vot de l’1-0 modulat en funció del percentatge de reducció de l’abstenció

		Sí		Blancs		No
Abstenció	Vots emesos	Absoluts	Relatius	Absoluts	Relatius	Absoluts	Relatius	Total relatius
0%	5.313.564	2.044.038	38,47	105.294	1,98	3.164.232	59,55	100,00
5%	5.047.886	2.044.038	40,49	100.029	1,98	2.903.819	57,53	100,00
10%	4.782.208	2.044.038	42,74	94.764	1,98	2.643.405	55,28	100,00
15%	4.516.529	2.044.038	45,26	89.500	1,98	2.382.992	52,76	100,00
20%	4.250.851	2.044.038	48,09	84.235	1,98	2.122.578	49,93	100,00
21%	4.197.716	2.044.038	48,69	83.182	1,98	2.070.495	49,32	100,00
22%	4.144.580	2.044.038	49,32	82.129	1,98	2.018.413	48,70	100,00
23%	4.091.444	2.044.038	49,96	81.076	1,98	1.966.330	48,06	100,00
24%	4.038.309	2.044.038	50,62	80.023	1,98	1.914.247	47,40	100,00
25%	3.985.173	2.044.038	51,29	78.970	1,98	1.862.165	46,73	100,00
30%	3.719.495	2.044.038	54,95	73.706	1,98	1.601.751	43,06	100,00
35%	3.453.817	2.044.038	59,18	68.441	1,98	1.341.338	38,84	100,00
40%	3.188.138	2.044.038	64,11	63.176	1,98	1.080.924	33,90	100,00
45%	2.922.460	2.044.038	69,94	57.912	1,98	820.511	28,08	100,00
50%	2.656.782	2.044.038	76,94	52.647	1,98	560.097	21,08	100,00
55%	2.391.104	2.044.038	85,49	47.382	1,98	299.684	12,53	100,00
57%	2.284.833	2.044.038	89,46	45.276	1,98	195.518	8,56	100,00
60%	2.125.426	2.044.038	96,17	42.118	1,98	39.270	1,85	100,00

Atesos els resultats del sí l’1-O, per tal d’assolir la victòria en un referèndum, els partidaris del no haurien hagut d’atreure cap a la seva opció més de 2.044.038 vots. Per tal d’assolir aquest resultat, caldria que l’abstenció s’hagués situat per sota del 22%, segurament prop del 20% (recordeu que no hem tingut en compte el vot nul) i hagués anat massivament al no. Qualsevol escenari de més abstenció implica la victòria del sí.

Per tal d’avaluar aquests resultats caldria tenir en compte diversos factors:

• A Catalunya, l’abstenció electoral se situa normalment per sobre del 30%. A les eleccions plebiscitàries del 27-S es va situar en un 25%, percentatge que molts analistes ja van considerar excepcionalment baix.
• Aquí hem especulat que ni un sol vot de l’abstenció anava al sí. En escenaris de mobilització extrema com els indicats, aquesta possibilitat és com a mínim discutible.
• El càlcul s’ha fet prescindint del fet que els ciutadans censats en un nombre significatiu de meses —aproximadament 770.000— no van poder exercir el seu dret de vot i/o van veure el seu vot segrestat per les forces de l’ordre. Hem tractat aquests votants com si fossin abstencionistes i, per tant, hem considerat que si haguessin votat ho haurien fet pel no. És molt probable que això no sigui cert, i que almenys part d’aquests votants que no van poder expressar-se ho fessin pel sí, la qual cosa implicaria que, per guanyar, el no hauria de reduir el percentatge d’abstenció significativament per sota del 20%.

Aquestes dades condueix a una sèrie de conclusions:

En primer lloc, els resultats de l’1-O fan poc versemblant una victòria del no en un referèndum d’autodeterminació, tenint en compte els percentatges habituals d’abstenció a Catalunya. De fet, si els votants del no haguessin participat molt més en la consulta fins al punt de reduir l’abstenció al 25% (dècimes per sota del mínim del 27-S) el resultat hauria estat de 52,33% a favor del sí contra 47,67% a favor del no. Des d’aquesta perspectiva, tòpics com els de la majoria silenciosa sembla que no tenen fonament empíric.

En segon lloc, i atès que aquests resultats han d’haver estat avaluats per l’estat major de l’unionisme, és previsible que els seus partidaris encara es mostrin més reticents a acordar cap mena de consulta pactada. És previsible per tant que s’enroquin més i més en la negació d’aquesta possibilitat, cosa que dificultarà qualsevol diàleg amb els sectors independentistes.

Finalment, aquests resultats fan pensar que en una consulta en condicions normals el sí hauria tingut un avantatge considerable fins i tot en casos de mobilització extrema del no. Tenint en compte els resultats del 9-N, aquest avantatge és estable i amb tendència a l’alça, tot i que no és pas aclaparador. Caldrà veure com els líders independentistes juguen amb aquest avantatge de partida, però tot fa pensar que els atorga cert marge de maniobra en les duríssimes negociacions que els esperen de manera imminent.