Rellegir diaris té l'avantatge que permet descobrir notícies que et van passar per alt i que val la pena de retenir. Avui he trobat una d'aquelles perles que cal tenir sempre a l'abast per poder parlar de política lingüística a l'Estat espanyol amb propietat. Es tracta de "Les subvencions encobertes de les llicències de TDT", d'Àlex Gutiérrez, aparegut al Pareu màquines de l'Ara el dia 20/02/2016. No l'he vist gaire difós, i crec que és una llàstima, perquè no us l'hauríeu de perdre sota cap concepte! Són dos minuts brillants i aclaridors.
Us afegeixo aquí l'article per si hi ha problemes de connexió, però sisplau, aneu a l'original. Convé que es vegi que aquest tipus de notícies són d'interès públic.
Les subvencions encobertes de les llicències de TDT
El govern espanyol té un munt de maneres alternatives d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre
ÀLEX GUTIÉRREZ
Llegeixo a El Confidencial: “ El Mundo
demana 70 milions pels seus canals de TDT i negocia amb Secuoya i
Discovery”. El diari, com és normal en aquests casos, no registra la
notícia. I poden apostar que, si tanquen l’operació i decideixen
explicar-ho als seus lectors, no anunciaran el preu de la venda.
Una de les pluges fines però constants que ha de suportar la premsa en
català és el fet que la Generalitat la subvenciona. Els mitjans de
Madrid ometen el detall que si l’Estat no dóna ajuts directes és perquè
la Unió Europea només permet subvencions per a llengües minoritzades. I,
evidentment, el govern central té un munt de maneres alternatives
d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre. És el cas de les
llicències de TDT, que en cas d’ El Mundo van ser
concedides de franc i ara -meravelles de la llei espanyola de
l’audiovisual, que permet revendre l’ús sobre un bé públic com són les
ones- potser el diari en traurà, clinx-clinx, 70 quilos nets, ja que se
li van concedir les llicències graciosament. Per apamar-ho una mica,
està bé comparar-ho amb les famoses subvencions als mitjans en català
(que des de fa anys es donen seguint una fórmula proporcional a la
difusió, de manera que la capacitat de pressió de la Generalitat, en
aquest punt concret, és molt reduïda). L’any passat, per exemple, es van
donar uns 7 milions a tots els mitjans privats en català. Per tant, els
70 milions que potser ara ingressa El Mundo
supera els ajuts a totes les ràdios, televisions, diaris, setmanaris,
revistes, portals digitals i publicacions gratuïtes en català durant
tota una dècada. Ho dic per contextualitzar preventivament, que ja
veuran que mai passen gaires setmanes sense un article sobre la
Generalitat i els mitjans en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada