dimecres, 20 de febrer de 2013

Com podem traduir el terme nord-americà 'heritage language'?

Em demanen si hi ha un terme fixat en sociolingüística per al que en anglès dels Estats Units i Canadà en diuen heritage language, i la resposta ràpida és que no. Al seu manual, Colin Baker ens dóna una pista de la diversitat terminològica entorn d'aquesta denominació:

"The term 'heritage language' may also be called 'native language', 'ethnic language', 'minority language', 'ancestral langauge', 'aboriginal language', or, in French, 'langues d'origine'. A danger of the term 'heritage' is that it points to the past and not to the fture, to traditions rather than the contemporary. Partly for this reason, the UK and Australian term tends to be 'commuity language' or 'where English is an additional language'. The heritage language may or may not be an indigenous language. Both Navajo and Spanish can be perceived as heritage languae in the US depending on an individual's perception of what constitutes their heritage language." Baker, Colin (2007) Foundations of Bilingualism and Bilingual Education. Clevedon: Multilingual Matters, 4a edició, pàg. 241 

Queda clar, doncs, que hi ha diversitat, però malauradament, potser per la seva orientació anglosaxona, Baker es descuida d'abordar la qüestió principal del tema i l'esquiva referint-se a una presumpta preferència individual. En això, però, fa mal fet, i aquest enfocament no és del tot exacte, perquè aquest tema no depèn gaire de gustos i preferències personals, sinó dels marcs conceptuals generals, així com de la legislació, fins i tot de la legislació internacional. L'ús d'un terme o altre depèn de manera essencial de com la legislació de cada país reconeix el multilingüisme, i cal tenir present que les denominacions han anat canviant amb el temps i fins i tot amb el color dels partits que governen. Molt sintèticament:
  • En general, a Europa es fa una diferència essencial entre les llengües autòctones (regionals, minoritàries, minoritzades, menys difoses, menys parlades...) i les llengües immigrades o de la immigració. En la tradició europea els dos conceptes no es confonen perquè queda molt clar que una cosa són les minories regionals i nacionals i una altra les poblacions arribades lliurement fa poques dècades. Per aquest motiu, a Europa hi ha moltes llengües locals amb reconeixement oficial, i per això mateix s'ha desenvolupat la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. És per aquesta diferència fonamental que a Europa les llengües arribades durant el segle vint solen denominar-se 'llengües de la immigració' (en anglès, immigrant language), 'llengües al·lòctones' (en neerlandès: allochtone taal) i similars. Mireu, per exemple, com s'hi refereixen al projecte Language Rich Europe.
  • En canvi, als països formats per la colonització i la immigració, la diferència entre llengues autòctones i al·lòctones sol desdibuixar-se i tendeixen a ficar-les totes en un mateix sac (cf. aquest article).  Per això, Estats Units i Canadà s'usa 'heritage language', però també 'community language', 'home language', 'minority language'... Tots tenen problemes, és clar: el terme 'llengües comunitàries' es confon amb les llengües oficials de la Unió Europea; parlar de 'llengua de la llar' és absurd, perquè tothom parla alguna llengua a casa; i usar el terme 'llengua minoritària' implica fer un poti-poti entre llengues molt diferents. 
En conjunt, el millor és ser conscient que es tracta d'un joc a tres bandes:
  1. Els qui combreguen amb l'hegemonia d'una llengua estatal forta tendeixen a posar totes les altres en un mateix sac, atès que, seguint el principi de Pentecosta de Laponce, com més llengües es reconeguin, més caldrà triar-ne una de sola com a comuna. És el que passa, per exemple, a França, on s'omplen la boca de respecte per totes les llengües i creen una Delegació del francès i les llengües de França que manté fins i tot en el títol l'hegemonia de la llengua de l'Estat.
  2. Els qui defensen la recuperació de les llengües autòctones intenten acostar l'estatus d'aquesta llengua al de la llengua estatal (solen buscar l'estatus de llengua oficial)i, per tant, no accepten que s'equiparin llengües autòctones i al·lòctones, ja que ningú no acceptarà l'oficialitat per les llengües de la immigració, ni a Europa ni enlloc més.
  3. Els qui defensen la promoció de les llengües de la immigració tendeixen a intentar que se les equipari amb les llengües autòctones minoritzades, per mirar de gaudir d'almenys els mateixos reconeixements que aquestes.
Finalment, hi ha veus que defensen la teòrica igualtat de totes les llengües. Em sembla un plantejament asociològic i inaplicable amb el qual no perdria gaire el temps, perquè, per posar un exemple, no té sentit postular que l'armeni, el català i el castellà han de tenir un mateix estatus enloc el món. Com deia un col·lega, les llengües només són iguals davant de Déu i davant dels lingüistes, però tots els éssers humans -fins i tot els lingüistes- sempre les valorem en funció de la situació, mai en abstracte.

Acabem, doncs: com traduïm 'heritage language'? Jo crec que el més assenyat és fer visible que es tracta d'un concepte anglosaxó aliè a la cultura política europea i, per tant, no traduir-lo per un sol mot. Si estem generant un text en català haurem de distingir necessàriament entre les llengües pròpies (català i aranès), les llengües oficials (català, castellà i aranès) i les llengües de les immigracions o al·lòctones, a les quals podem afegir les llengües estrangeres. I si estem traduint un text anglès, podem optar per una fórmula que expliciti el biaix nacional i ideològic del terme anglès. Per exemple, jo traduiria/adaptaria el text de Baker així:

"El terme anglès 'heritage language', desenvolupat en països nascuts de la colonització, subsumeix sota un mateix rètol els conceptes de llengua regional i minoritària, i de llengua de la immigració. És per aquest motiu que rep diverses denominacions com ara 'llengua nativa', 'llengua ètnica', 'llengua minoritària', 'llengua ancestral', 'llengua aborigen', o, en French, 'langues d'origine'. La legislació europea, tant de la Unió com del Consell d'Europa i de la immensa majoria d'estats, diferencia clarament entre les llengües autòctones i les al·lòctones, per la qual cosa el concepte 'heritage language' resulta de difícil aplicació."  

Aquest plantejament gnera una altra pregunta. En quin moment una llengua deixa de ser llengua d'immigració i passa a una altra categoria? D'això ja en parlarem un altre dia. Però en tot cas, igual com els individus passen un temps abans de nacionalitar-se, sembla lògic que les llengües tinguin estatus diferents segons la seva historicitat en un territori.

1 comentari:

Llorenç ha dit...

Interessant. També cal mirar com en diuen els sociolingüistes i investigadors de llengües del context anglosaxó quan escriuen en espanyol. Dues investigadores que han parlat molt de 'heritage languages' són Silvina Montrul (U d'Illinois) i Kim Potowski (U of Illinois at Chicago). Montrul al seu manual "El bilingüismo en el mundo hispanohablante" parla de "hablantes de herencia hispana" i "lengua de herencia".