Dues imatges del mateix dia per a exemplificar la posició, ambigua, de l'anglès a Catalunya. Al matí, a l'estació de Sant Cugat, una dona cridava visiblement alterada "Call you manager! I'm not paying that ticket" adreçant-se a un revisor. Pressuposava que l'entenia? L'home sí que semblava ser capaç de vuscar algú que l'ajudés, tot i que no sé si era el seu superior o, senzillament, deixava el cas per impossible.
Un parell d'hores més tard, a la llibreria Alibri -una gran lliberia del carrer Balmes, amb un fons especial de llibres de lingüística i una taula dedicada a exemplars del Petit Príncep en totes les llengües imaginables. M'adreço a la secció de psicologia i demano un llibre del 2008. "En anglès?" em demanen. "Sí, en anglès, és escrit als Estats Units" responc. "És que en aquesta secció no n'hi tenim, de libres en anglès. L'hi podríem demanar, però trigaria força". Quedo glaçat. Els nostres psicòlegs deuen poder prescindir de la llengua científica internacional... Però com s'ho an, per a estar al dia? Tirar d'Amazon com he acabat fent jo?
2 comentaris:
Sembla que de moment l'anglès només és present als estudis tecnològics, i així i tot és molt escàs.
No m'agrada que l'anglès sigui la llengua internacional quan no és precisament la que té més parlants.
Molta gent d'aquest país parla l'ànglès perfectament i en canvi fa pena sentir-los parlar el català o el castellà. Potser que primer aprenguem i coneixem el que tenim a casa i després ja pensarem en sortir més enllà.
Publica un comentari a l'entrada