Quina és la situació del català? Taula rodona a Esplugues TV

Divendres passat vaig participar en una taula rodona a Esplugues TV sobre la situació i els reptes de de la llengua catalana que potser t'interessarà. Hi vam parlar de llengua i immigracions, de política lingüística universitària, de llengua i economia i de la necessitat de tenir molt clar que l'única manera de construir un futur per a la llengua és construir un país de qualitat, perquè la llengua, al capdavall, és un indicador de com funciona la societat.

Pots recuperar-la en aquest enllaç.

L'anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès

Acaba d'aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l'educació plurilingüe en contextos universitaris:

         Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).

La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d'Ottawa, capdavantera en l'aplicació de la immersió en francès en l'ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s'interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.

 

El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92). 

A l'article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d'ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d'immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l'experiència catalana a la gestió lingüística de l'ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

Potser us interessa una entrevista al darrer número de L'Avenç

L'entrevista (extracte)

desembre 2018- 452

Josep M. Muñoz

Xavier Vila, llengua i societat

«En el meu món de Barcelona, no hi havia la diferència entre catalans i castellans que era tan evident en altres llocs, perquè les immigracions a la ciutat havien estat prèvies i per tant s’havia desdibuixat la distinció entre autòctons i nouvinguts. Això em fa veure el país d’una manera determinada.»
«Sempre m’havia interessat molt la biologia, l’ecologia i l’etologia. Si vaig estudiar Filologia, és perquè en el fons les relacions ecològiques s’assemblen molt a la sociolingüística: el comportament lingüístic és una de les formes més fascinants del comportament humà.»
«Espanya oscil·la entre el model francès —mirant de liquidar totes les llengües ‘regionals’ per tal de crear un ‘home espanyol’ unificat, tot i que no té prou força per fer-ho— i l’intent de les nacionalitats perifèriques d’aconseguir una situació que els permeti sobreviure.»
«L’Estat espanyol es configura com l’estat dels castellans. Si hagués volgut ser un estat compartit, hauria optat per unes polítiques lingüístiques com les del Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, que són estats compartits per grups lingüístics que es reconeixen.»
«L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat. Qui parla de ‘fracàs’ de la immersió, està escamotejant els fets: està oblidant que el model lingüístic escolar és un dels projectes de reforç del català més reeixits que hem tingut. No s’ha de disparar contra l’escola.»

Font: http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/L-Avenc/452/L-opinio/L-entrevista/Xavier-Vila-llengua-i-societat
 

Publicació sobre l'anglicització de les universitats europees i catalanes

Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l'anglicització de les universitats. Immerses en un procés d'internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l'anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.

La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d'altres, l'article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l'hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.

Espero que us interessi.

Les llengües de l'anaconda

Una llengua ressuscitada a partir d'una dona que somniava que els seus avantpassats li parlaven en amb paraules que no entenia. Unes parlants que s'orienten com els ocells migratoris gràcies al seu idioma. Com s'encongeix el català. Una explicació comprensible de per què és erroni confondre el gènere gramatical amb el gènere social o amb el sexe. Un mapa lingüístic d'Itàlia que potser us sorprendrà. Una llengua amazònica que sembla desmentir els universals lingüístics de les altres llengües del món. Una recapitulació de com funcionen els nombres i els números en llengües disferents. La llengua arvanitika. La llengua de la sogra. Les llengües xiulades. El català a la Catalunya del Nord... 
Tot aquests temes i molts altres els trobareu a Les llengües de l'anaconda, una novetat editorial publicada fa poc per David Valls a Viena. El llibre, resultat de les col·laboracions del seu autor a Catalunya Ràdio, és un recull molt amè de petites píndoles de coneixements lingüístics a l'accés de qualsevol lector de cultura mitjana, i no em puc estar de recomanar-vos-el. O sigui que ja sabeu, ara que comencem a entreveure les festes de Nadal, apunteu-vos aquest títol. Us ho passareu bé.

El nou model lingüístic escolar, una aposta

Article publicat al Diari Ara 1711/2018

El "model plurilingüe i intercultural" presentat pel departament d’Ensenyament podria convertir-se en el revulsiu que necessita l’escola per millorar en el terreny lingüístic, però també podria quedar en paper mullat o fins i tot representar un retrocés, depenent de diversos factors. (continuar llegint)

Seminari amb Toni Mollà 16/11/2018

S'ha obert la conversa. Conté un missatge sense llegir.

Divendres 16 de novembre el sociòleg de la llengua i periodista valencià Toni Mollà serà a Barcelona per a presentar la seua última publicació de temàtica sociolingüística, La llengua de la plaça. L’espai públic, el mercat i la política lingüísica (Alzira, Bromera, 2017), en la tercera sessió del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC.

El seminari és obert al públic i tindrà lloc a les 12h a l'aula 3.5 de l'Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB. L'acte s'emmarca en la celebració els 20 anys del CUSC.

Esperem que siga del vostre interès i us convidem a participar-hi.

https://llenguasocietat.wordpress.com/2018/11/07/toni-molla-presenta-la-llengua-de-la-placa-al-seminari-del-cusc/

Toni Mollà presenta ‘La llengua de la plaça’ al seminari del CUSC llenguasocietat.wordpress.com El proper divendres, 16 de novembre, el sociòleg de la llengua i periodista valencià Toni Mollà ens acompanyarà en la tercera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política l…

...............

Es mostra PERMIS SUPERIOR A 10 DIES E INFERIOR A TRES MESOS.doc. Pàgina 1 de 1