diumenge, 2 d’octubre de 2016

Algunes reflexions sobre la proposta de reforma ortogràfica anunciada per l'IEC

L'ortografia és una convenció social amb impacte en la vida quotidiana de pràcticament tothom, des dels individus fins a les institucions oficials. Com a tal, hauria de combinar almenys dos principis: l'eficiència, per facilitar al màxim l'aprenentatge i la comunicació (escrita), i l'estabilitat, per evitar els costos gratuïts que generen els canvis innecessaris. Cal tenir present que l'ortografia és un capital cultural summament valorat en molts àmbits socials (no pas en tots, però!) i per tant un element de classificació social.

Partint d'aquests dos principis, les reformes proposades per la Secció Filològica pretenen reduir les dificultats a l'hora d'aprendre la normativa del català i tenen un cost molt reduït. Jo, per exemple, no he escrit mai de la vida les paraules cóm, sègle, tòt, i sempre he pronunciat la paraula móra amb o oberta. De fet, normalment només topo amb la majoria de mots amb diacrític el dia que em toca explicar-ne la llista a classe... Per tant, intueixo que suprimir aquests diacrítics reduirà una mica l'esforç cognitiu d'aprendre a escriure en català, la qual cosa em sembla perfecta.

Dit això, com que la normativa lingüística es basa en el consens social, en un context democràtic qualsevol canvi que s'hi introdueixi requereix guanyar-se la voluntat dels usuaris. La llengua és un tema sensible que desperta passions en amplis sectors socials, i el nombre d'usuaris prou formats per tenir criteri propi en temes de normativa és ampli i va molt més enllà dels acadèmics. Per tant, si hom vol que una reforma assoleixi les seves fites, resulta imprescindible estar en disposició d'argumentar sòlidament -si convé, amb dades quantitatives a la mà- per què és necessari cadascun dels canvis, i acceptar un període de debat públic real en cas que hi hagi discrepàncies. Jo no entraré a fons en el debat dels detalls, però ja hi ha veus que han apuntat la incoherència de suprimir el diacrític de sóc però no pas de són, mentre d'altres suggereixen que parelles com ós/os són gramaticalment i semànticament massa properes per evitar casos d'ambigüitat. Jo mateix he topat avui amb la frase "Aquest matí els comerciants venen lentament" que, sincerament, no puc desambiguar sense el doblet vénen/venen per més que faci ús del context.

Ras i curt, la direcció dels canvis -que són molt modestos, no ho oblidem- em sembla correcta però potser se'n podrien discutir alguns detalls. En aquest sentit, la reforma anunciada només és una proposta, i això hauria de permetre acabar de polir-la tant com convingui. Tanmateix, no puc deixar d'expressar certa sorpresa en llegir, a la pàgina web de l'Institut :


"A partir de la presentació al Ple, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop el Ple de l’IEC l’hagi ratificat, es farà al llarg d’un període de cinc anys."

Ja m'imagino que els membres de l'IEC seran sensibles al debat públic i faran per manera de transmetre'l al Ple, però, francament, tenint en compte que el comú dels mortals acaben d'assabentar-se de la proposta, ¿tant costava anunciar que s'obria un període d'exposició pública que permetés recollir el parer dels usuaris en general? No cal dir que la posició dels especialistes és crucial en casos com aquest, però en una societat madura i democràtica com la nostra, la participació ciutadana probablement ajudaria a difondre els arguments que donen suport a la proposta i evitarien la sensació d'imposició unilateral.  No està de més recordar que en les darreres dècades han fracassat sengles reformes ortogràfiques del francès i de l'alemany, i que en català mateix, la reforma del guionet que va impulsar l'IEC ha deixat ferides que continuen obertes.

El català és una llengua minoritzada que necessita esdevenir punt d'unió i vehicle d'entusiasme, no pas de dissensions, almenys quan siguin evitables. Permetre la participació en temes com aquest és probable que ajudin a reforçar-ne l'adhesió i, al capdavall, és aquesta adhesió la que en permetrà la supervivència.

4 comentaris:

Josep Àngel Mas ha dit...

Estic completament d'acord amb la necessitat d'obrir-se a la societat o, com a mínim, als centenars d'experts en la matèria que hi ha fora de les portes de l'IEC. D'altra banda, no hauria sigut sobrera una certa coordinació amb l'AVL, a la qual sempre se li retrau falta de coordinació amb l'IEC (ja dubtem de qui hi posa més entrebancs). D'altra banda, cal dir que el diccionari en línia de l'AVL va tenir activa durant molt de temps una finestra per recollir suggeriments i comentaris...

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

També estic d'acord amb l'apunt. Més que els casos de possible confusió dels diacrítics que podien sobrar, resulta estrany que hagen mantingut alguns diacrítics, com ara «món», que em sembla que és bastant més difícil trobar un context on es confonga amb res. En tot cas, l'eliminació obligarà a escriure de manera diferent per tal de no deixar casos confusos. O per tal de deixar-los.

D'altra banda, vaja, quant a móra, a la Valldigna coneixíem el fruit pronunciat amb eixa o tancada, que diferenciàvem de la dona «mora» (oberta). En fi, tot això anirà canviant. És possible que hagen llevat les moreres del camp de futbol i que els xiquets ja no mengen móres.

Finalment, l'enllaç per a fer propostes continua actiu en la pàgina de consultes del DNV.

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

Certament, la coordinació interinstitucional no sembla que sigui un dels punts forts de la proposta...

David Valls ha dit...

Si tots els problemes del català fossin els accents diacrítics, ja els poden treure tots, els diacrítics i la resta. Això de posar accents ho fan poques llengües. Com també poden treure les h, els apòstrofs i el que calgui si amb això em garanteixen que a partir de demà el català esdevé una llengua amb un ús normal i deixa de ser minorada, menyspreada i tota la resta que ja sabem.

D'altra banda, treure uns quants diacrítics en una tria que sembla aleatòria, pensant que això simplifica l'aprenentatge de la llengua és ser molt innocent. L'endemà que s'apliqui la normativa veurem cues de gent volen aprendre el català? la gent l'escriurà millor per una pila d'accents? Ens mirem massa el melic, més complicada és la gramàtica del francès i l'escriuen milions de persones cada dia. Immensament més complex és escriure en japonès amb dos sil·labaris més els milers de caràcters xinesos amb d'una pronúncia diferent per caràcter, i l'escriuen cada dia més de 130 milions de persones en un país on no hi ha analfabetisme.

No ve d'aquí deixar-se d'escriure un accent a son/són quan molts parlants tenen problemes més profunds en no tenir interioritzats els pronoms febles en/hi, en fer verbs no reflexius, reflexius i inversa, no saber bé fer esses sonores, etc. Això és la xocolata del lloro. Però, sí, és que els diacrítics van molt bé perquè ajuden a desambiguar i tenen un sentit!

Penso que perdem el temps en coses que no treuen cap a re, mentre el més calent és a l'aigüera.