dimecres, 18 de març de 2015

Els efectes (quantitatius) de la llei Wert

Convé tenir sempre un ull a sobre del que diu tota la premsa per entendre la realitat sociolingüística del país. I no sols la propera, també la més allunyada ideològicament. Això permet saber que, d'acord amb una enquesta de l'entitat castellanista Asamblea por una escuela bilingüe explicats per El Confidencial Autonòmico, a Catalunya hi hauria 34 centres (privats) que fan ensenyament (parcialment) en castellà, sobretot a l'àrea de Barcelona. De fet, tal com vaig pronosticar fa cert temps (i com ja demostren alguns treballs com aquest), algunes d'aquestes escoles tenen un model lingüístic molt ambigu, perquè si bé segons l'interlocutor es presenten com a escoles majoritàriament en anglès, aquí declaren fer l'ensenyament en castellà. Si jo fos el Ministerio em miraria amb molta calma les peticions, perquè és ben fàcil que li estiguin donant gat religiós per llebre lingüística, o que li vulguin cobrar ensenyament en anglès a preu d'escolarització en castellà. En tot cas, continuo pensant que si hi ha escoles que fan l'ensenyament majoritàriament en llengües altres que el català resulta obvi que els seus alumnes no haurien de tenir reconegut per defecte cap nivell oficial de català, i que és feina de la Generalitat de vetllar per controlar aquest punt. Jo ja he tingut casos de nanos educats en escoles radicades a Catalunya que em reclamaven poder inscriure's en cursos per a estrangers perquè a l'escola havien après alemany, però no pas català. Si aquests nois volen el nivell C, senzillament que s'hi presentin i se'l guanyin, com fa qualsevol altra persona. No es pot repicar i anar a la processó, almenys si no ho demostres fefaentment.

A banda d'aquestes dades, és interessant saber que enguany hi ha hagut només dos casos als quals l'Administració ha confirmat que cobraran per haver dut els fills a escoles en castellà. Veurem si l'any que ve la cosa va més enllà, però ara com ara sembla que els resultats de la llei Wert en aquesta direcció es poden qualificar, com a molt, de magres.