divendres, 4 de juliol de 2014

Revolució en la indústria editorial catalana?

La infatigable Silvia Senz ens fa arribar aquesta anàlisi sobre compres i fusions empresarials que revolucionaran el mercat mundial del llibre en castellà i, de passada, el del català. Essencialment, sembla que, aclaparada per la crisi en el mercat hispà, els deutes i la batalla per crear grans oligopolis editorials que s'està vivint ara mateix, Planeta es fusionarà amb Penguin Random House.

L'anàlisi conté unes quantes reflexions interessants -per exemple, que això de "la crisi" no és mundial, vaja, que no afecta empreses americanes, angleses i alemanyes, per exemple, però sí catalanes i espanyoles- i algun tòpic -ja fa dècades que es parla del mercat hispà als Estats Units com d'una mena d'Eldorado, oblidant que encara que la immigració  faci créixer el nombre d'hispans en aquell país, els immigrats i sobretot els seus fills tendeixen a assimilar-se lingüísticament en poc temps al país d'acollida.

Tanmateix, a mi m'interessa especialment la notícia per la part que ens toca als catalans en dos sentits. D'una banda, si la megafusió es produeix, la major part de l'edició en català passarà a dependre d'una immensa multinacional, amb els avantatges i  els inconvenients que això representa: dependències internacionals, però també facilitats per a la importació de novetats i per a la traducció i l'exportació dels autors catalans. D'altra banda, sospito que aquesta megafusió  des de la feblesa desideologitzarà la posició de les editorials en castellà enfront del Procés. Lara havia advertit que no tenia sentit que una empresa editorial en castellà tingués la seu en un país on aquest idioma no fos la llengua oficial i va arribar a amenaçar que potser s'enduria Planeta a Espanya si el procés de recuperació de sobirania culminava en independència. Ara, els manaires del conglomerat empresarial tindran la seu en països on el castellà ni tan sols s'entén i sospito que els interessarà el balanç de resultats més que no pas les preferències ideològiques de l'amo. De retop, a més, la megafusió pot tenir efectes positius per al manteniment de Catalunya dins la Unió Europea, perquè tal com adverteix l'economista Miquel Puig incansablement, les multinacionals radicades a Catalunya són les més interessades a evitar qualsevol mena d'exclusió o aranzel que els dificulti el negoci, i seran les primeres a pressionar tant Brussel·les com Madrid perquè no se'ns aparqui als llimbs o en galàxies llunyanes. I és que les elits transnacionals són precisament això, transnacionals, encara que es guanyin la vida en terrenys tan nacionals com la llengua escrita.

PS
Una anècdota personal com a exemple trivial dels beneficis de la internacionalització de les nostres editorials i dels reptes que cal que superin les editorials en català. Fa dies que em volta pel cap la idea de comprar el llibre de Thomas Pikeyty que està revolucionant el món polític i econòmic als Estats Units i, de fet, he estat a punt d'adquirir-lo en anglès en una llibreria de Barcelona. Em van aturar les dimensions del volum i el fet que l'original, de fet, és en francès. Doncs bé, acabo de veure que ja  tenim traducció al català de L'economia de les desigualtats, precisament a Edicions 62, i a mi ni m'havia arribat ni se m'havia acudit que pogués ser-hi. Mea culpa... però potser no del tot. Com pot ser que no l'hagi vist anunciat enlloc?


1 comentari:

Silvia Senz ha dit...

Gràcies. Calia la versió i reflexió catalana, prospectiva i sociolingüística (pel que fa als hispans dels EUA), de l'acurada anàlisi i encertat vaticini que del futur de Planeta ha fet la gent de Patrulla de Salvación. Caldrà veure també si finalment Amazon estableix un node de distribució a Catalunya, com s'ha dit (http://www.ara.cat/economia/amazon_0_1100290223.html). Això seria definitiu, en el bon sentit, per al futur polític de Catalunya a Europa. S'hi pot afegir que el model de llengua castellana que hauria d'emprar la indústria editorial catalana (els editors, traductors i correctors; és a dir, l'estructura que aporta Catalunya) haurà de canviar per força i "americanitzar-se". Hi estem treballant ja en aquest sentit, des de la formació sectorial i per mitjà dels ponts amb les entitats professionals americanes (PEAC i PEU).