diumenge, 22 de desembre de 2013

Sobre els models lingüístics presumptament igualitars: una notícia des de Galícia

Amb unes setmanes de retard m'arriba una notícia que caldria que els mestres i els gestors de la cosa pública -sobretot els balears- tinguessin sempre presents: a Galícia, el model presumptament igualitari del PP té com a resultat que els escolars saben menys gallec que castellà. Ho recordava aquesta notícia del Faro de Vigo.
El motiu és senzill: no es pot contrarestar el desequilibri social amb un presumpte equilibri a l'escola. Si algú vol parlar d'equilibri i llibertat de tria, el primer que ha de fer és instaurar aquest equilibri a la societat, començant per la presència de les llengües als mitjans de comunicació (per exemple, les televisions, TOTES elles públiques o de concessió pública), en l'etiquetatge, a l'administració, al món socioeconòmic... i sobretot, sobretot, a la legislació, comenant per la Carta Magna. És senzillament hipòcrita defensar l'equilibri i la llibertat a l'escola i simultàniament mantenir el deure de coneixement del castellà (art. 3). En aquestes condicions, defensar "models lingüístico-escolars igualitaris" és com fer veure que és igualitària una cursa en què uns quants participants arrosseguen grillons i un altre no.

Consell pràctic, doncs: com que les paraules marquen els debats, quan us referiu als models del PP no parleu mai de models "igualitaris" sinó amb repartició de llengües equivalent, perquè si alguna cosa no són és, precisament, igualitaris.