dimecres, 3 d’abril de 2013

Confondre etnicitat i llengua: l'exemple dels hispans als Estats Units

Ja fa molts anys que Joshua A. Fishman va deixar clar que el comportament lingüístic habitual dels immigrants als Estats Units era l'abandonament de la seva llengua en unes tres generacions. Sens dubte, aquest comportament pot ser majoritari però no és inevitable. Hi ha una sèrie de factors que condicionen el resultat: el mode de vida dels migrants, la manera com s'assenten a la nova societat, la relació de poder que mantenen amb els auòctons, etc. Per això, al manual de Boix i Vila Sociolingüística de la llengua catalana vaig proposar una classificació sociolingüística de grups migrants que encara considero vigent. A molts les costa reconèixer-ho, però perquè una llengua importada es reprodueixi intergeneracionalment cal que (a) els seus parlants mantinguin una distància social considerable amb els autòctons i (b) atribueixin un valor considerable a la llengua, pels motius que siguin. En altres paraules, cal que no s'integrin del tot en la societat receptora. Jo, si més no, no veig contraexemples a aquests dos postulats bàsics.


Fa pocs dies que un article de Vilaweb ho va mostrar de manera força clara amb l'exemple paradigmàtic dels nostres dies: el castellà als Estats Units. Immersos en la propaganda oficial que confon grup ètnic hispà o llatí amb coneixement i ús del castellà, hi ha molts catalans que tendeixen a pensar que la llengua de Shakira està fent trontollar el predomini de l'idioma de Justin Bieber. Us recomano aquest article d'Andreu Barnils perquè, de manera sintètica, mostra com el castellà segueix les pautes normals de les llengües migrants normals: recular de pares a fills i de fills a néts. Això sí, en proporcions colossals, perquè estem parlant de grans moviments migratoris i de dues de les llengües més parlades del món en un dels primers països del món.

La resta, em temo, és wishful thinking o, pitjor encara, propaganda


5 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Silvia Senz ha dit...

La propaganda panhispanista, mitjançant els seus agents institucionals, mediàtics i acadèmics, fa ben bé 10 anys que ens inocula una visió voluntariament distorsionada de la situació del castellà als EUA, que afecta no només a les dades sobre la seva transmissió, sinó a la informació sobre les pràctiques verbals (ben sobre variades i mixtificades) dels hispans, la valoració social i institucional de les seves parles, les dificultats que tenen per mantenir del castellà, la seva pròpia valoració de l'espanyol (del "seu" espanyol), el seu perfil lingüístic (es compten com a parlants d'espanyol els inmigrants de llengüa indígena) i la/les seva/-es identitat/s, també complexes i mistificades. Si s'insisteix a mantenir la falàcia propagandística és perquè la importància estratègica de confegir una comunitat hispana imaginada als EUA, manipulable segons els interessos geopolítics i econòmics sobretot d'Espanya, és enorme, i té fins i tot una aplicació interior, contra les llengües no castellanes. Val la pena recordar, però, no deixar de recordar als estrategues panhispanistes fins a quin punt és difícil d'amotllar la realitat a la imaginació: http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2006/102402-la-fijacion-del-espanol-internacional-y-de-la-edicion-en-espanol-en-ee.-uu.-una-.php

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

Només un matís a un comentari que subsric plenament: l'estratègia panhispanista no data només de fa 10 anys, és molt més antiga. La celebració del 5 Centenario, l'any 92, ja en va anar plena, d'aquesta retòrica. Seria interessant de veure en quin moment va començar.

Silvia Senz ha dit...

Ho sé, que l'estratègia panhispanista és ben antiga. De fet, neix a mitjans del segle XIX. Però pel que fa als EUA, tot i que el desenvolupament de l'estratègia és anterior, es materialitza en projectes concrets des de fa uns 10 anys; per exemple: http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2006/102403-la-fijacion-del-espanol-internacional-y-de-la-edicion-en-espanol-en-ee.-uu.-una-.php
Moltíssimes dades sobre les campanyes del neopanhispanisme (el que es renova amb la internacionalització de les empreses espanyoles, des d'inicis dels 90 del segle XX), els apleguem i analitzem diversos autors d'El dardo en la Academia (Melusina, 2011, 2 vols, 1376 pp.). La meva aportació al respecte es pot llegir també en línia: http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/2012/10/de-la-hispanidad-la-hispanofonia.html
http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100101-de-la-espana-una-a-la-marca-espana.-estrategias-para-la-expansion-y-explotacion-.php

Silvia Senz ha dit...

Veges, Xavier, la darrera campanya del neopanhispanisme adreçada als hispans dels EUA: la segona fase de la "celebració" del Vè centenari del "descobriment" i de les "gestes" espanyoles que van deixar petja a Amèrica: http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/18/pdfs/BOE-A-2013-6579.pdf
Estratègia diplomàtica i indústries de la llengua van de la mà, sota la celebració de l'orgull d'imperi.