dimarts, 18 de desembre de 2012

Nou llibre: Survival and Development of Language Communities.





Multilingual Matters ha publicat Survival and Development of Language Communities, el primer volum del projecte sobre llengües mitjanes, editat per F. Xavier Vila. El volum conté set articles sobre set comunitats lingüístiques mitjanes en què autors de reconegut prestigi dibuixen quina és la situació d'aquestes llengües i quins són els reptes amb què s'enfronten de cara al segle XXI. Les llengües abordades són el txec (J. Nekvapil), el danès (J.N. Jørgensen), l'eslovè (M. Bitenc), l'hebreu (A. Stavans), l’estonià (D.M. Skerrett), el letó (U. Ozolins) i el català (E. Boix i J Farràs). El volum conté igualment una presentació al concepte de llengües mitjanes (F.X. Vila i V. Bretxa) i unes conclusions sobre els reptes per a questes llengües de l’editor del volum.



És obvi que cadascun d’aquests casos és únic, i que només la lectura reflexiva de tot el volum permet arribar a percebre les coincidències i les divergències existents entre tots ells. Així, entre moltes altres coses, al volum hi trobareu explicat, per exemple, com les ideologies uniformistes imperants entre els danesos els estan generant una incapacitat creixent per comprendre la resta de llengües escandinaves, o com la fal·lera normativista genera problemes de desconnexió entre la llengua estàndard i la normativa tant en txec com en eslovè. Hi constatareu també de quina manera pot donar-se que dues comunitats visquin d’esquena tot i compartir un mateix territori a Estònia, o com la tendència a convergir cap a les llengües imperials sobreviu al procés de secessió a Letònia, i obtindreu dades sobre com prospera l’hebreu en un marc multilingüe. Però més enllà d’aquests estudis de cas, allò que potser us interessarà més serà constatar que totes aquestes comunitats que podem considerar alhora mitjanes i reeixides, en el sentit que han sabut capejar les tempestes del segle XX i encarar el XXI en condicions de seguretat, comparteixen alguns trets, entre els quals destaquen la seva completesa (s’usen en tots els àmbits), la no-exclusivitat (comparteixen algunes esferes amb altres llengües) i la plurilingüització social àmplia.

En resum, un volum que ofereix dades a manta que haurien de permetre afinar diagnòstics i pronòstics en un moment en què les polítiques lingüístiques tornen a adquirir notorietat en plena ofensiva castellanitzadora i en ple replegament identitari espanyol.

2 comentaris:

Neus ha dit...

Iep! L'enhorabona!

F. Xavier Vila i Moreno ha dit...

Merciii... Que n'és de difícil, això de parir fills >;-}