divendres, 8 de juliol de 2011

El coneixement de castellà als Països Catalans: dades del Ministerio

Ahir es van conèixer els resultats de l'estudi de segon d'ESO de l'Evaluación General de Diagnóstico 2010 del Ministeri d'Educació espanyol. Entre aquestes dades hi ha el coneixement de castellà (comprensió i competència escrita). Els resultats són semblants als d'altres estudis, i mostren com aquesta competència se situa, als tres territoris de llengua catalana, prop de la mitjana espanyola, amb Catalunya normalment per sobre dels altres dos. És interessant de veure que, de totes les comunitats amb més d'una llengua oficial, Galícia, amb un model lingüístic bilingüe que el PP vol importar a casa nostra, sempre queda al capdavall nostre.

l'Instituto de Educación avalua així les capacitats lingüístiques:
"En la Competencia en comunicación lingüística, es capaz de aplicar el conocimiento
adquirido en un texto a un contexto más general; reflexionar sobre las causas de un hecho, la actuación de un personaje, etc. basándose tanto en el propio texto como en su experiencia y conocimientos personales; deducir enseñanzas o consejos/consecuencias de un texto; interpretar un texto a partir de inferencias implícitas; determinar el sentido global de un texto; seleccionar información pertinente señalando su relevancia, y localizar información en el texto equivalente a la que se le demanda." (Instituto de Educación 2011: 55)

Hi ha un munt de dades destacables, però assenyalem-ne dues d'importants:

  • Influència de la condició sociocultural i els resultats: ""Los gráficos 4.6 muestran la relación entre el rendimiento y los ISEC [condició sociocultural de la família] de los centros, en cada una de las competencias. El comportamiento es similar en las cuatro competencias. Las diferencias entre centros con igual ISEC son muy notables: llegan a superar los 200 puntos entre centros de similar ISEC. En todos los casos, diferentes resultados entre instituciones escolares de entornos similares solo pueden ser explicados por la influencia de otras variables, por ejemplo la organización y el buen funcionamiento de los centros, que permiten contrarrestar y superar en muchas ocasiones los condicionantes sociales, económicos y culturales de su alumnado y de su entorno. El rendimiento de la mayoría de centros españoles se sitúa en los niveles intermedios." (pàg. 36) Igualment:
  • "En la Competencia en comunicación lingüística la diferencia de 47 puntos a favor de los centros privados se reduce a 27 puntos al detraer el efecto del nivel socioeconómico y cultural de las familias de los estudiantes y a 15 puntos cuando se detrae adicionalmente el efecto del nivel socioeconómico y cultural acumulado de las familias de los estudiantes que asisten al centro. La misma tendencia se observa en el resto de las competencias evaluadas." (pàg. 43)
  • Validesa externa dels resultats (1): a l'hora d'analitzar els resultats, l'IE fa una operació molt discutible, ja que pondera els resultats de totes les CCAA i les iguala a 1.000 alumnes. És a partir d'aquí que obté el que denomina promedio España.Això vol dir que les comparacions no es fan sobre la població sinó sobre la mitjana de les CCAA, un operació molt discutible tenint en compte que Ceuta i Melilla, que obtenen resultats desastrosos, i Navarra, que treu els millors, pesen igual que Catalunya o Andalusia.
  • Validesa externa dels resultats (2): els percentatges d'estrangers estan esbiaixades. A la mostra, els africans no arriben al 2% mentre que a PPCC depassen de molt aquest percentatge. No poden prendre's les dades dels estrangers com a indiatives d'aquest col·lectiu